L'amnistia acaba amb la pau interna d'ERC
Pere Aragonès mou fitxa i es distancia d'Oriol Junqueras
Alguna cosa s'està movent dins d'Esquerra. Després de diversos anys de pau i victòries electorals, el partit republicà es prepara per a una nova batalla interna fratricida. L'aprovació de l'amnistia comportaria l'oportunitat a Oriol Junqueras i Carles Puigdemont de tornar a ser candidats, cosa que cal tenir molt en compte. Sembla que ara mateix Puigdemont no hi estaria gaire interessat i preferiria el Parlament Europeu, però Junqueras guarda silenci de moment.
Fa uns dies que se senten els primers tambors de guerra a Calàbria. Era un secret de domini públic que gairebé ningú de l'entorn processista s'atrevia a publicar: Pere Aragonès treballa per consolidar el seu poder intern i evitar que Junqueras torni a ser candidat. La intervenció del President dijous passat al Senat s'emmarca en aquesta estratègia, la d'erigir-se com la veu principal d'ERC.
I parlar-ne ja no és un tabú. Ahir diumenge, Toni Soler publicava la seva columna setmanal al Diari Ara. Tant el diari com l'autor formen part de l'entorn mediàtic d'Esquerra, encara que costa de situar-los al bàndol de Junqueras o d'Aragonès. El que és significatiu és que Soler confirmava que dins d'ERC hi ha dubtes "sobre la candidatura d'Aragonès" i parlava per primera vegada de la possibilitat que Junqueras torni a la política activa després de l'amnistia.
L'article de Toni Soler no és poca cosa. Que algú proper a Esquerra obri el la questió del lideratge del partit suposa evidenciar que hi ha debat, que hi ha dos bàndols i dubtes sobre Pere Aragonès. Sense l'amnistia, no hi hauria alternativa, però la nova llei obre un escenari totalment inesperat: el possible retorn d'Oriol Junqueras com a càrrec públic.
El distanciament entre Junqueras i Aragonès
Pere Aragonès és ara mateix President perquè Oriol Junqueras el va triar des de la presó. Va ser des d'Estremera on li va dir a Aragonès: "Si cau ella -assenyalant Marta Rovira-, et toca a tu". I així va ser. Durant un temps, Junqueras va triar consellers, va pilotar el comandament d'ERC i s'acatava tit plegat sense dir ni piu. Amb l'arribada de Pere Aragonès a la presidència, les coses van canviar i el segon va muntar el seu propi equip i va crear la seva pròpia guàrdia.
La intenció de qui mana a la Generalitat era copiar el model PNB, amb dos lideratges forts que es divideixen entre el partit i el Govern. El que passa és que Oriol Junqueras, diuen alguns dirigents, no ha sabut diferenciar la seva formació de l'executiu i hi ha hagut tensions. El diari ABC explica, per exemple, que Junqueras ha pres partit a les eleccions a Barcelona, mentre que Pere Aragonès ha mantingut la neutralitat.
- T'INTERESSA:La quarta llista indepe al Parlament, més a prop
Les eleccions al Parlament de Catalunya serien a principis del 2025. Queda molt i no queda res. De moment l'entorn d'Oriol Junqueras no desmenteix l'opció de tornar a ser candidat i apel·la a la "fidelitat" de Pere Aragonès. L'altre, que no oblidem que és President de la Generalitat, sap que no té tirada electoral, però tampoc renunciarà al poder que ara té. Facin les seves apostes.
Més notícies: