Muntatge amb els líders d'ERC Oriol Junqueras i Pere Aragonès
POLÍTICA

L'amnistia acaba amb la pau interna d'ERC

Pere Aragonès mou fitxa i es distancia d'Oriol Junqueras

Alguna cosa s'està movent dins d'Esquerra. Després de diversos anys de pau i victòries electorals, el partit republicà es prepara per a una nova batalla interna fratricida. L'aprovació de l'amnistia comportaria l'oportunitat a Oriol Junqueras i Carles Puigdemont de tornar a ser candidats, cosa que cal tenir molt en compte. Sembla que ara mateix Puigdemont no hi estaria gaire interessat i preferiria el Parlament Europeu, però Junqueras guarda silenci de moment.

Fa uns dies que se senten els primers tambors de guerra a Calàbria. Era un secret de domini públic que gairebé ningú de l'entorn processista s'atrevia a publicar: Pere Aragonès treballa per consolidar el seu poder intern i evitar que Junqueras torni a ser candidat. La intervenció del President dijous passat al Senat s'emmarca en aquesta estratègia, la d'erigir-se com la veu principal d'ERC.

Pere Aragonès en la seva compareixença al Senat el 19 d'octubre del 2023

I parlar-ne ja no és un tabú. Ahir diumenge, Toni Soler publicava la seva columna setmanal al Diari Ara. Tant el diari com l'autor formen part de l'entorn mediàtic d'Esquerra, encara que costa de situar-los al bàndol  de Junqueras o d'Aragonès. El que és significatiu és que Soler confirmava que dins d'ERC hi ha dubtes "sobre la candidatura d'Aragonès" i parlava per primera vegada de la possibilitat que Junqueras torni a la política activa després de l'amnistia.

L'article de Toni Soler no és poca cosa. Que algú proper a Esquerra obri el la questió del lideratge del partit suposa evidenciar que hi ha debat, que hi ha dos bàndols i dubtes sobre Pere Aragonès. Sense l'amnistia, no hi hauria alternativa, però la nova llei obre un escenari totalment inesperat: el possible retorn d'Oriol Junqueras com a càrrec públic.

Primer pla d'Oriol Junqueras envoltat de microfons de la premsa

El distanciament entre Junqueras i Aragonès

Pere Aragonès és ara mateix President perquè Oriol Junqueras el va triar des de la presó. Va ser des d'Estremera on li va dir a Aragonès: "Si cau ella -assenyalant Marta Rovira-, et toca a tu". I així va ser. Durant un temps, Junqueras va triar consellers, va pilotar el comandament d'ERC i s'acatava tit plegat sense dir ni piu. Amb l'arribada de Pere Aragonès a la presidència, les coses van canviar i el segon va muntar el seu propi equip i va crear la seva pròpia guàrdia.

La intenció de qui mana a la Generalitat era copiar el model PNB, amb dos lideratges forts que es divideixen entre el partit i el Govern. El que passa és que Oriol Junqueras, diuen alguns dirigents, no ha sabut diferenciar la seva formació de l'executiu i hi ha hagut tensions. El diari ABC explica, per exemple, que Junqueras ha pres partit a les eleccions a Barcelona, mentre que Pere Aragonès ha mantingut la neutralitat.

Les eleccions al Parlament de Catalunya serien a principis del 2025. Queda molt i no queda res. De moment l'entorn d'Oriol Junqueras no desmenteix l'opció de tornar a ser candidat i apel·la a la "fidelitat" de Pere Aragonès. L'altre, que no oblidem que és President de la Generalitat, sap que no té tirada electoral, però tampoc renunciarà al poder que ara té. Facin les seves apostes.