Jaume Collboni emula Pasqual Maragall

Jaume Collboni ha culminat aquesta setmana el gir copernicà de la seva acció exterior. En dos anys, l'alcalde de Barcelona ha passat de restablir les relacions amb Israel a buscar un conflicte diplomàtic pel seu suport a Palestina. La cirera ha estat la recuperació del projecte ‘Distrito 11’ de cooperació amb les ciutats palestines.

Collboni ha anunciat que dotarà aquest instrument de cooperació amb un milió d'euros, als quals cal sumar els 400.000 que destinarà Barcelona a l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina (UNRWA).

L'alcalde va anunciar l'augment de l'aportació de Barcelona a Palestina des de Jordània, en el marc del seu viatge institucional a Orient Mitjà. Un viatge que va començar amb el veto d'Israel, que va impedir la seva entrada a Tel Aviv a causa dels seus “antecedents”. El govern israelià no perdona a Jaume Collboni els seus gestos cap a Palestina i les campanyes de boicot a Israel.

Collboni va respondre que el veto no fa més que reforçar el seu compromís amb Palestina. D'aquesta manera confirma el gir, de l'equidistància a una posició clarament propalestina. Però, què hi ha darrere d'aquest canvi?

Jaume Collboni vol ser Pasqual Maragall

Jaume Collboni va accedir a l'alcaldia de Barcelona amb un ambiciós programa reformista, que no ha pogut desplegar a causa de la manca de suports polítics. Cal recordar que el PSC governa en minoria, amb una política d'aliances molt fràgil. Davant d'aquesta debilitat, Collboni ha intentat reforçar la seva imatge guanyant projecció exterior.

Seguint l'exemple de Pedro Sánchez, ha utilitzat el conflicte a Orient Mitjà per guanyar prestigi internacional alhora que marca perfil esquerrà. ‘Distrito 11’ és un clar exemple de com Collboni vol ser el nou Pasqual Maragall.

Es tracta d'un projecte impulsat per l'aleshores alcalde de Barcelona per establir ponts de cooperació amb la assetjada Sarajevo. Allò va crear uns vincles amb Bòsnia que encara duren, i va dotar Barcelona d'un gran prestigi al món. Collboni vol fer el mateix i convertir-se en avantguarda de la cooperació internacional amb Palestina.

Competència amb Ada Colau

Però a més de prestigi, l'alcalde de Barcelona busca un gir a l'esquerra per ocupar l'espai polític dels Comuns. Últimament s'està parlant molt del possible retorn d'Ada Colau per encapçalar la candidatura de les municipals el 2027. L'exalcaldessa de Barcelona tindrà ara un potent altaveu mediàtic, ja que ha signat un contracte amb TV3 per participar a les tertúlies del matí.

Això converteix Colau en una amenaça seriosa per a les intencions del PSC d'ampliar la seva majoria a Barcelona. Prendre ara la davantera en la defensa de Palestina permet a Collboni ocupar un espai tradicionalment reservat als Comuns i la CUP.

Colau es va enrolar a la Flotilla de la Llibertat a Gaza i va visitar terres palestines amb el cartell d'exalcaldessa. Collboni vol arrabassar-li la bandera palestina perquè sap que és un tema que polaritza la societat catalana. Palestina no és només útil per competir amb els Comuns, sinó també per rivalitzar amb Junts, de tendència més proisraeliana.

La seva intenció no és altra que repetir la fórmula de l'èxit de Pasqual Maragall, que li va permetre exercir una majoria incontestable a Barcelona durant l'etapa daurada del socialisme. És curiós que a l'altra banda de la plaça Sant Jaume, Salvador Illa anhela reconstruir el model pujolista de consensos. Pujol i Maragall, en el seu dia rivals acèrrims, ara són el far del nou PSC.