A Podemos ja no li queda (gairebé) ningú a Catalunya

Si ara sortíssim al carrer a preguntar qui és el líder de Podemos a Catalunya, la majoria de la població segurament no sabria respondre. Fins i tot els potencials votants dels morats es quedarien en blanc. En el millor dels casos potser donarien una resposta equivocada.

L'OPA hostil de Sumar a l'espai polític situat a l'esquerra del PSOE que ocupava Podemos ha estat especialment reeixit a terres catalanes. A més, la represàlia dels morats de no permetre la doble militància als seus afiliats ha accelerat el seu viatge a la irrellevància política a Catalunya. El degoteig de baixes de dirigents polítics podemites catalans ha estat una constant les últimes setmanes i així s'ha evidenciat una altra vegada els darrers dies.

Tot s'explica pel posicionament dels Comuns, l'ensalada de formacions en la qual es troba Podem, Barcelona a Comú o Esquerra Verda (els hereus de la desapareguda Iniciativa per Catalunya). Ada Colau i, especialment, la vella guàrdia de l'antiga ICV (Aina Vidal, Janet Sanz, Ernest Urtasun...) es van bolcar en la proposta de Yolanda Díaz i el seu invent Sumar. Al cap i a la fi, és qui els assegurava més quotes de poder, llocs de responsabilitat i, en definitiva, una vida més còmoda.

Mentrestant, els morats catalans estaven obligats a triar entre Podem i Sumar. I la seva decisió ha estat la d'estripar el carnet del partit de Pablo Iglesias. El novembre del 2023, 13 dirigents de Podem dimitien perquè preferien anar de la mà de Sumar. Els van seguir més de 100 militants, que van agafar el mateix camí. Al desembre, era el torn de Jèssica Albiach, líder dels Comuns al Parlament, que anunciava la seva marxa de Podem. I el gener del 2024, ha estat Jaume Asens qui feia públic el seu adéu de la formació que ell mateix va impulsar després del 15M.

El viatge de Jaume Asens

El cas de Jaume Asens és més que significatiu. Cofundandor de Podemos i candidat del partit a les eleccions generals del 2019, va ser una de les víctimes de la lluita d'ego i poder entre Sumar i els morats. Tot i el seu pes dins de l'espai, Yolanda Díaz i els Comuns li van fer la pinça, posant Aina Vidal (de l'antiga Iniciativa) de cap de cartell per Barcelona a les generals del 2023.

Amb aquest pas obligat al costat, Asens es va trobar en una situació similar a la d'Irene Montero. Ell, no obstant, en lloc de victimitzar-se i generar una guerra com va fer la dona de Pablo Iglesias, va optar per adaptar-se, allunyar-se de Podemos i acabar abraçant l'artefacte de Yolanda Díaz.

El ja expodemita va fer valer la seva amistat amb Carles Puigdemont per agafar protagonisme dins de Sumar durant les negociacions per a la investidura. I que la legislatura giri al voltant del flirteig constant amb Junts és un escenari que el beneficia. Ara, cada vegada amb més pes dins de la formació de Yolanda Díaz, ha decidit fer el pas, tallar amb el passat i lliurar-se al seu nou projecte. I ho ha fet, a més, disparant amb bala el seu ja expartit.

“No reconec el Podemos que hi ha actualment. El Podemos de 2015 està més ben representat al Sumar d'avui que al Podemos d'avui. Podemos és molt menys transversal i més sectari”, van ser algunes de les frases que va pronunciar la setmana passada en anunciar el seu adéu a la formació de Ione Belarra.

D'aquesta manera, Podemos es queda sense (gairebé) ningú a Catalunya. Els dirigents més rellevants ja no hi són i la màxima responsable de la formació a terres catalanes és Conchi Abellán, una figura sense impacte mediàtic. A més, la cúpula del partit ha posat tots els seus estalvis a les eleccions europees. I tot apunta que donen per perduda la batalla a Catalunya, on el partit va camí de ser residual.

Any electoral a Catalunya

En un any -com a màxim-, hi haurà eleccions a Catalunya i Podem haurà de decidir si seguir anant a la seva o recollir cable i anar de la mà de Sumar, emulant aquell adolescent rebel enfadat que marxa una tarda de casa dels seus pares i acaba tornant quan fa de nit i comença a fer fred.

Previsiblement, els morats s'emportaran una patacada a les eleccions gallegues i a les basques. A les europees, després de posar tota la carn a la graella, encara podrien salvar els mobles. Però les esperances de fer alguna cosa de profit en uns comicis a Catalunya en cas d'anar en solitari són més aviat escasses.

Jèssica Albiach ja va dir que intentarà que Sumar i Podemos vagin junts a les eleccions del Parlament. Com sol passar en aquests casos, anar per separat castigarà els dos partits per allò de la llei electoral. Els Comuns tenen la paella pel mànec perquè les enquestes els auguren només un lleuger descens, mentre que encara no se sap la magnitud de la tragèdia que poden viure els morats anant en solitari amb un candidat poc a gens conegut.

D'aquesta manera, el futur de Podem a Catalunya passa per dues alternatives: seguir amb la guerra amb Sumar i jugar-se-la a no obtenir representació al Parlament o acceptar que l'única forma que tenen de sobreviure és acabar sent una part petita i irrellevant dels Comuns. En qualsevol cas, queda evidenciat que els millors anys de Podemos a terres catalanes ja han arribat al final.