El polèmic ministre Ernest Urtasun: l'art de viure de la política

Ernest Urtasun ja exerceix de ministre de Cultura. El portaveu de Sumar i mà dreta de Yolanda Díaz agafa el relleu d'un altre català, Miquel Iceta, al capdavant d'aquesta cartera. D'aquesta manera, l'antic dirigent de la desapareguda Iniciativa per Catalunya ha completat la seva metamorfosi. I és que, si una cosa no se li pot negar a Urtasun és la seva capacitat per estar al lloc i moment adequats, moure els fils a la seva conveniència i carregar-se, si cal, a qualsevol que li pugui fer ombra.

N'és una prova que, malgrat els anys convulsos que ha patit el seu espai polític els últims anys, Ernest Urtasun ha sabut viure de la política i de l'erari públic al llarg de gairebé tota la vida. I és que, si algú encara creia que Sumar representa algun tipus de nova manera de fer política, és clar que no es pot referir al nou ministre de Cultura.

Tota la vida vivint de la política

Ernest Urtasun té 41 anys i, tot i comptar amb la carrera de diplomàtic i economista, estem parlant d'un polític professional. Veí de Sarrià i fill de la burgesia catalana, va estudiar al Liceu Francès, col·legi d'una de les zones més riques de l'Upper Diagonal de Barcelona. Va començar a militar a les joventuts d'Iniciativa per Catalunya als 15 anys i ràpidament va començar a tenir galons dins del partit.

Amb 25 anys, ja va ser número dos a les llistes d'ICV a les municipals per la capital catalana celebrades l'any 2003. Un any més tard, va acompanyar, també de número 2, Raül Romeva a les eleccions europees. Això, és clar, quan Romeva era a ICV i encara no havia fet el salt al processisme de la mà d'ERC.

L'enfonsament d'Iniciativa per Catalunya

Amb gairebé tota una vida lliurada a Iniciativa per Catalunya al Parlament Europeu, el 2016 va esdevenir el portaveu i un dels màxims dirigents d'aquest partit. Ernest Urtasun, que ara liderarà un ministeri que l'any passat va comptar amb 1.800 milions d'euros de pressupost, liderava ICV -juntament amb altres persones ara properes a Yolanda Díaz- quan la formació va anunciar la seva dissolució amb un deute de 9,2 milions d'euros i un ERO que va afectar 16 persones.

Capacitat de neutralitzar amenaces internes

Ernest Urtasun va ser un dels principals dirigents d'Iniciativa quan va aparèixer Podemos, que s'apoderaria de tot l'espai polític situat a l'esquerra del PSOE després del 15M. Amb un deute asfixiant i l'amenaça de passar a la irrellevància política, la ICV d'Urtasun va saber adaptar-se i neutralitzar els rivals interns.

L'espai a l'esquerra del PSOE estava format, en línies generals, per tres sectors: ICV, Podem i els Comuns/Guanyem d'Ada Colau. Els quadres d'Iniciativa, amb Urtasun movent els fils, es van integrar a l'espai de Colau i el van vampiritzar fins al punt que l'alcaldessa de Barcelona era la simple cara visible de la ICV de tota la vida.

El projecte dels Comuns/Guanyem d'Ada Colau va néixer amb la idea de canviar la manera de fer política. Però ràpidament es va convertir en la marca blanca d'Iniciativa i aquella esquerra més pendent de l'ecologisme i altres qüestions woke que no pas de la defensa dels treballadors i de les tesis que defensava el 15M.

En qualsevol cas, al sector 'iniciativero' només li quedava 'carregar-se' a Podem per fer-se, una altra vegada, amb el control total d'aquest espai polític. Va ser un procés que va culminar l'estiu passat amb la creació de Sumar, en què els morats quedaven arraconats de les llistes catalanes a favor de perfils com el d'Aina Vidal, militant d'ICV des dels 20 anys. L'acostament d'Urtasun a Yolanda Díaz ha permès apartar la formació fundada per Pablo Iglesias de l'espai situat a l'esquerra del PSOE a Catalunya.

La seva relació amb Junts: de l'odi a l'amor

Fa 5 anys, Ernest Urtasun afirmava que l'esquerra “ha de combatre” Junts per Catalunya perquè representaven la “refundació de la dreta”. Ja quan era a ICV, el portaveu de Sumar sempre ha estat molt crític amb l'espai postconvergent. Però aquestes crítiques han passat a un segon pla quan ha necessitat els seus vots per governar i, de retruc, convertir-se en ministre de Cultura. I és que, com fa el seu cap al Consell de Ministres, Ernest Urtasun també té l'habilitat de “canviar d'opinió” quan li interessa.

Cridada a la guerra cultural 'contra l'extrema dreta'

Ernest Urtasun ha iniciat el seu camí a Cultura amb polèmica. El dirigent de Sumar va afirmar en els primers dies en el càrrec que el seu ministeri és “clau” en “el combat” contra “l'extrema dreta”.

Les paraules d'apologia a la guerra cultural han generat moltes crítiques al nou ministre. I de gent que no és precisament d'extrema dreta. Una de les personalitats que més li ha retret les paraules ha estat l'escriptora Lucía Etxebarría. “El ministre de cultura anima l'ús partidista de la cultura; d'acord amb Urtasun, mai no podríem llegir Louis Ferdinand Céline, Borges, Sandor Marai o tants escriptors als quals se'ls ha titllat de feixistes”, denunciava.