Inseguretat creixent i fracàs del bonisme polític: què està passant a Sabadell

Aquells que segueixen l'actualitat política del Parlament saben que hi ha una situació que s'està repetint en aquesta legislatura. PP, Vox i Aliança Catalana porten al ple o a les comissions temes sobre la inseguretat creixent. Els partits del cordó sanitari (PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP) els titllen d'extrema dreta, els acusen d'utilitzar-ho per treure rèdit polític i demanen afrontar el problema amb rigor.

Així van passant els mesos mentre els ciutadans a Catalunya, que paguen els impostos més alts de tot l'Estat, pateixen les conseqüències de la inseguretat. El que ha passat a Sabadell és el resultat del fracàs de les polítiques bonistes en matèria de seguretat i ordre públic. També és símptoma del cansament dels ciutadans, que davant la inacció política i la impunitat delinqüencial, decideixen passar a l'acció.

L'ocupació, focus de molts problemes

Aquest conflicte també ha demostrat que l'ocupació sol ser la porta d'entrada a altres delictes i problemes de convivència. Darrere de l'ocupació sovint hi ha la multireincidència, principal factor causant de l'augment de la inseguretat. 

En el cas de Sabadell, un grup de magribins que havia ocupat un local tenia els veïns atemorits amb continus robatoris i agressions. Dimecres es va procedir al desallotjament del local ocupat. Però va seguir una escalada de tensió que va derivar en els aldarulls d'anit.

L'alcaldessa del PSC, Marta Farrés, ha comparegut aquest migdia per valorar el que ha passat. Ha defensat la contundència del seu govern envers l'ocupació, però també ha anomenat "radicals" els veïns que es van enfrontar als okupes.

Bonisme i hipocresia política

El PSC segueix en matèria de seguretat i ordre públic el mateix model que ERC, Junts i la CUP porten implementant durant anys. Els socialistes intenten mostrar-se contundents en aquest àmbit, però davant la polarització política prefereixen posar-se al costat del bonisme que arriscar-se a ser comparats amb PP, Vox o AC.

Menció a part mereix el cas de Junts, que intenta aparentar un gir a la dreta en seguretat i immigració per competir amb Aliança Catalana. Però al mateix temps rebutja les mocions que presenta la dreta per combatre la delinqüència. Dins de Junts hi ha, a més, una divisió entre el sector esquerrà i el dels alcaldes que lluiten contra la multireincidència.

ERC i la CUP, juntament amb els Comuns, s'han convertit en els defensors més acèrrims de l'ocupació. Al mateix temps neguen que hi hagi un problema de delinqüència i acusen l'extrema dreta de crear una falsa alarma per alimentar els discursos d'odi. En aquest apartat cal destacar el cas curiós de la CUP, que al Parlament encoratja la violència contra la policia però a Girona denuncia l'ocupació. 

Patrulles ciutadanes, un fenomen en auge

Però el problema ve de més enrere i té a veure amb la consolidació del bonisme polític a Catalunya. Durant anys els governs catalans han blanquejat la delinqüència i la il·legalitat emparant-se en l'antiracisme i la vulnerabilitat. La conseqüència ha estat la creació d'espais d'impunitat per a una violència creixent.

La delinqüència s'ha concentrat sobretot en barris molt poblats i amb una alta concentració migratòria. En aquests barris s'ha produït una accelerada pèrdua d'identitat i poder adquisitiu que ha derivat en una degradació imparable. L'absència d'autoritat ha fet la resta.

Davant d'això sorgeixen fenòmens en auge com les patrulles ciutadanes, molt criticades precisament pel bonisme. Són ciutadans que, davant la inseguretat creixent, decideixen organitzar-se per defensar-se. Les més famoses són les que actuen al metro de Barcelona, convertit des de fa temps en un pou de delinqüència, però també han proliferat en zones de l'àrea metropolitana.

L'esquerra diu que el monopoli de la violència correspon a l'Estat però no ofereix cap alternativa als veïns dels barris més degradats. El que ha passat a Sabadell és fruit de la desesperació i la indignació, però també una resposta a aquesta hipocresia política.