
Feijóo aclareix el camí: via lliure per pactar amb Junts i rumb a la Gran Coalició
El sector crític encapçalat per Alejandro Fernández ha suavitzat la seva posició respecte als independentistes
La crisi del Govern de Pedro Sánchez pels escàndols de corrupció que esquitxen el PSOE ha traslladat el focus d'atenció al PP. El principal partit de l'oposició té la responsabilitat d'armar una estratègia per forçar una alternativa. Feijóo fa setmanes que busca la manera de fer caure Sánchez i conquerir finalment la Moncloa.

Fins ara la seva estratègia s'ha limitat a convocar una gran mobilització contra Sánchez i a tantejar els socis del Govern per a una possible moció de censura. Però Sánchez, que inicialment semblava voler llençar la tovallola, ha decidit esgotar la legislatura. Això obliga Feijóo a fer més passes, i sobretot, a aclarir què pensa fer a partir d'ara.
A poc a poc es va aclarint el camí, i el Congrés Nacional del PP que se celebra aquest dissabte serà clau. El sector més bel·ligerant amb els pactes amb Junts ha aixecat el veto, mentre veus autoritzades al PP ja tiren descaradament cap a la Gran Coalició.
Via lliure per pactar amb Junts
Alejandro Fernández havia encapçalat els sectors descontents amb l'acostament del PP a Junts. El president del PP de Catalunya ha renunciat finalment a incloure a la Ponència Política del Congrés Nacional el veto a “partits que volen subvertir l'ordre constitucional”. A canvi, s'hi inclourà el compromís d'una política de pactes guiada per “la defensa de l'Estat, la nació i l'ordre constitucional”.
Això aplana el camí d'Alberto Núñez Feijóo per explorar un pacte amb Junts de cara a una possible moció de censura. També, si s'esqueia, per a futurs pactes de Govern. Tot i que ara mateix no entra als plans de Feijóo un executiu amb els de Puigdemont.
Segons les enquestes, a Feijóo se li obren ara dues grans possibilitats i en cap d'elles hi ha Junts. La primera és un govern amb Vox que, segons els sondejos, superaria còmodament la majoria absoluta i no necessitaria suports externs. La segona és la Gran Coalició amb el PSOE, que tampoc no necessitaria més partits.
Rumb cap a la Gran Coalició
En les últimes hores, l'expresident del Govern Maríano Rajoy ha apostat obertament per una coalició amb els socialistes. Ha apel·lat a l'exemple d'Alemanya, on Mertz va girar l'esquena al partit antiimmigració AfD i es va decantar per un govern de centre amb els socialdemòcrates. Rajoy ha recordat que el 2015 ell mateix va explorar aquesta via, i després va guanyar les eleccions ampliant el seu avantatge.
Rajoy representa un sector influent i cada cop més majoritari que intenta arrossegar Feijóo a un govern de centre. Creuen que això reforçaria el bipartidisme en crisi des de l'aparició de partits com Podemos i Vox. I alhora, aïllant els extrems, permetria afrontar una transició tranquil·la cap a la recuperació del consens i el prestigi institucional.
Aquests sectors desconfien d'un govern amb Santiago Abascal, que augmentaria la tensió política i acabaria arrossegant el PP als postulats radicals de Vox. En paraules de Rajoy, cal evitar fórmules que “maten el centralisme, polaritzen la societat, augmenten el populisme i redueixen la política a una guerra de bàndols”.
El camí a seguir és el debat d'investidura que va protagonitzar Feijóo al setembre de 2023. Llavors el candidat a la Presidència va presentar un programa de govern que apel·lava al consens incloent-hi mesures socialdemòcrates. Això no només li permet absorbir una part de l'electorat socialista, sinó també donar l'estocada al sanchisme.
En definitiva, doncs, es van aclarint les intencions de Feijóo davant la crisi del PSOE: aixecar el veto a Junts per a eventuals pactes per fer caure Sánchez i després construir una nova hegemonia de la mà d'un PSOE postsanchista.
Més notícies: