Dos homes amb expressió seriosa i preocupada apareixen en primer pla amb una bandera estelada desenfocada al fons i una multitud manifestant-se.
POLÍTICA

L'independentisme enterra el processisme en la seva Diada més amarga

Sílvia Orriols s'erigeix com a nou lideratge d'un moviment fracturat i esgotat

L'independentisme arriba a la Diada d'enguany més fragmentat i debilitat que mai. El gruix del moviment assenyala com a responsables els líders processistes, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. En menys d'una dècada han passat de representar les aspiracions d'una majoria a encarnar el fracàs d'un moviment en declivi.

Dues dones grans caminant al costat d'una bandera estelada mentre una dona jove passa pel costat oposat.

Els resultats electorals i les enquestes d'opinió són el millor termòmetre per valorar l'enfonsament del processisme. En l'últim cicle electoral (2023-2024), ERC i Junts han perdut més d'un milió de vots. L'independentisme institucional ha passat del 52% al 43%.

Vots perduts per ERC i Junts

Font: Centre Electoral

L'engany dels partits processistes i els seus líders ha portat a la desmobilització, que es reflecteix en una pèrdua de suport a l'independentisme. En tan sols uns anys, el sobiranisme ha passat de fregar el 50% a caure fins al 38%. L'esfondrament és encara més evident en el cas dels joves, on el suport ha passat del 47% al 27%.

Una altra dada interessant per entendre l'enfonsament del processisme és la pèrdua de suport dels seus líders. En vigílies del referèndum de l'1 d'octubre de 2017, Oriol Junqueras tenia un 5,3 de valoració i Carles Puigdemont un 5,1. En l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat, els dos líders suspenen: el d'ERC amb un 4,9 i el de Junts amb un 3,7.

Diada marcada per la divisió

Així arriben els dos principals partits independentistes a la Diada d'enguany, marcada per la fragmentació i la desmobilització. Les entitats processistes han renunciat a les grans mobilitzacions d'antany cedint el protagonisme a les institucions. L'ANC ha contribuït a més fragmentació, amb nous atacs de Lluís Llach a Aliança Catalana.

El ressentiment cap al processisme es combina amb un sentiment d'exclusió que deixa fora els 120.000 votants d'Aliança Catalana. A ells cal sumar-hi les desenes de milers de catalans que, segons les enquestes, simpatitzen amb Sílvia Orriols.

Lluís Llach, aixecant el puny i parlant apassionadament en un micròfon.

Aquesta pot ser doncs la darrera Diada liderada pel processisme a través dels seus partits i entitats. És un procés que es ve gestant els darrers anys, i que podria culminar avui amb un fracàs que es preveu històric i una sensació de final de cicle flotant a l'ambient. Davant l'enfonsament d'ERC i Junts destaca l'auge d'un nou independentisme amb marca orriolista.

Aliança Catalana pren embranzida

La Diada d'enguany arriba marcada per la divisió ideològica de l'independentisme, que es pot veure reflectida en la guerra de banderes de Palestina. També pels pactes de Junts i ERC amb el PSOE/PSC, que han acabat arruïnant el crèdit dels seus líders. Les bases de l'independentisme culpen Puigdemont i Junqueras de tenir Illa a la Generalitat.

Es dona la contradicció que Puigdemont i Junqueras han aconseguit sobreviure al capdavant dels seus partits, però les bases els donen l'esquena. El declivi d'aquests partits coincideix amb l'enfonsament de l'ANC, Òmnium Cultural i el Consell de la República. En el seu dia van ser referent del moviment, però avui han quedat reduïts a sucursals dels partits.

Aquesta Diada pot marcar el tomb definitiu a l'independentisme, amb Sílvia Orriols com a nova líder del moviment sobiranista català. Les enquestes indiquen que podria quintuplicar resultats. I al carrer es respira un triomf de l'orriolisme més enllà de l'àmbit institucional.

➡️ Política

Més notícies: