
L'independentisme cau 10 punts en vuit anys, però el processisme continua governant.
La política catalana segueix condicionada per una minoria que paralitza les institucions i frena el creixement
L'independentisme ha tocat fons a Catalunya segons l'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat. Segons el baròmetre, només un 38% dels catalans es declaren a favor de la separació, per un 54% que hi són contraris. El suport a la independència baixa per primera vegada del 40%, i registra el seu pitjor resultat des de l'inici del Procés el 2012.

La dada és encara més clarificadora si ens fixem en 2017, l'any àlgid del procés en què el suport a la independència va fregar l'ansiada 50%. Des de llavors, en només vuit anys, l'independentisme ha passat de representar el 48% al 38% de la societat catalana.
Són resultats que reflecteixen el cansament i la frustració de la societat catalana després d'una dècada llarga de procés. Però el tomb social contrasta amb la representació institucional. Malgrat que l'independentisme ha caigut deu punts en vuit anys, ERC i Junts segueixen manejant els fils de la política tant a Madrid com a Catalunya.
El llast de l'independentisme
Això reflecteix un pervers funcionament de la democràcia representativa a Espanya i a Catalunya. La sort de milions de ciutadans segueix estant en mans de partits que representen una minoria. Demostra també que els partits processistes segueixen sent influents només en la mesura que serveixen per mantenir a flotació una esquerra en retrocés.
Això es veu no només en la seva capacitat de marcar l'agenda amb temes que ja no interessen a la societat, sinó també en la pervivència d'una forma de governar que ha condemnat Catalunya a la paràlisi institucional i la ruïna econòmica.
A finals de març ni el Govern central, ni la Generalitat de Catalunya ni l'Ajuntament de Barcelona tenen pressupostos. Governar sense pressupostos significa menys inversions i menys capacitat de maniobra per fer canvis i millores. El cas de Catalunya és més dramàtic si cap, perquè el Govern ha de negociar amb ERC i els Comuns un suplement de crèdit a canvi de concessions.
Però a més ERC i Junts segueixen condicionant els respectius governs amb la mateixa retòrica de fa deu anys, com si res no hagués passat. Segueixen agitant l'esquer de referèndum d'autodeterminació i apel·lant a llocs comuns com l'Espanya ens roba.
Catalunya segueix lligada al declivi processista
El cas del caos de Rodalies il·lustra a la perfecció aquest pervers mecanisme de funcionament que guia els partits processistes. Es llancen les culpes uns als altres com si no haguessin governat aquests últims anys a Catalunya. I tiren la culpa a Espanya com si no fossin ells qui porten des de 2019 sostenint els governs de PSOE i Podemos-Sumar.

Mentrestant, Junts i ERC segueixen venent la ficció de la independència als seus votants d'esquena a la realitat. Junts alimenta l'esperança del retorn de Carles Puigdemont que, una vegada amnistiat, reunirà tot l'independentisme per portar-lo a la terra promesa. Junqueras apel·la a l'eixamplament de la base i assegura tenir un pla perquè Catalunya serà independent el 2031.
Mentrestant els partits processistes s'aferren al poder fent volar castells en l'aire, els catalans segueixen patint les conseqüències dels seus anys de govern. L'habitatge pels núvols, una economia hipotecada, manca d'inversions, impostos a tutiplén, i decadència i degradació a tot arreu. Catalunya no només ha perdut el lideratge, sinó també el tren de la modernitat.
Més notícies: