Impunitat institucional a Catalunya: només prosperen un 4% de denúncies per corrupció

L'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) té des de 2023 la potestat d'imposar sancions a administracions que exerceixin represàlies contra denunciants de la corrupció. Tanmateix, l'organisme no ha imposat cap sanció d'aquest tipus fins ara. Això contribueix a reforçar la impunitat de les institucions catalanes i desprotegeix els denunciants de la corrupció

Així ho assenyalen les pròpies dades de l'OAC, segons les quals només el 4% de les denúncies a organismes públics per corrupció acaben sent efectives. Una altra dada inquietant és que el 68% de les denúncies són anònimes per por a represàlies. 

Dit d'una altra manera, Catalunya és un lloc on els corruptes surten impunes i els qui ho denuncien són perseguits. Això alerta d'una greu disfunció en el funcionament democràtic de les institucions a Catalunya. Davant d'aquesta situació, apareixen veus que demanen legislar per reforçar els mecanismes de control i acabar amb la impunitat

Aliança Catalana proposa una llei

És el cas d'Aliança Catalana, partit que ha presentat una proposta de resolució al Parlament per posar mà en aquesta qüestió. El partit de Sílvia Orriols proposa crear un fons exclusiu a l'Oficina Antifrau per protegir els denunciants. A més, demanen una reprovació del funcionament actual d'aquest organisme per la seva incapacitat de protegir els alertadors i perseguir la corrupció

Aliança Catalana exigeix una major implicació de la Sindicatura de Greuges, amb un informe extraordinari sobre aquesta qüestió. Una mesura que complementen amb la petició d'una auditoria independent anual per fer un seguiment de les denúncies

L'objectiu prioritari és instar el Govern a promoure una llei catalana per a la protecció de les persones alertadores. Aquesta llei, que s'hauria de presentar en un termini de sis mesos, hauria d'incloure mesures com garantir la seguretat jurídica i el suport psicològic i econòmic davant les represàlies. Recorden que “la figura de l'alertador no és un recurs burocràtic, sinó un actiu democràtic de primer ordre”

La DGAIA, un cas recent

L'escàndol de corrupció a la DGAIA ha ofert un exemple de les represàlies a què són sotmesos qui denuncien aquests casos. Aquest escàndol va ser destapat per un educador social que va ser víctima d'assetjament després de denunciar les presumptes irregularitats. Els Mossos d'Esquadra van obrir una investigació per les amenaces de mort que va patir per part de les persones implicades en la corrupció

El denunciant va acabar en tractament psicològic i sota protecció de la mateixa Oficina Antifrau de Catalunya. A més, Treball va sancionar empreses contractades per la DGAIA per l'assetjament al treballador. Però les dades indiquen que no sempre s'actua amb aquesta contundència

Fa uns mesos La Vanguardia va revelar diversos testimonis de denunciants assetjats que no han rebut la protecció adequada dels òrgans competents. Com una funcionària de l'ajuntament de Mataró que va ser acomiadada després de denunciar el seu cap per assetjament laboral. Aquesta persona continua esperant una sanció a l'administració per les represàlies patides

A Tarragona, dels dos denunciants de contractes irregulars en un institut públic només un va rebre la protecció de l'Oficina Antifrau. Són exemples d'un mal funcionament del sistema que empara la corrupció i desprotegeix els denunciants