L'imam de Ripoll cobrava 500 € mensuals del CNI just abans dels atemptats del 2017

Abdelbaki Es Satty, el líder dels atemptats a Barcelona i Cambrils de 2017, va ser confident del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) en el moment dels atacs. Així ho asseguren fonts properes a la intel·ligència espanyola al diari ABC. L'imam de Ripoll, qui va instigar l'atropellament múltiple a Barcelona i l'atac a Cambrils, que va deixar 17 morts, rebia 500 euros mensuals del CNI a través de l'oficina de Girona.

El contacte d'Es Satty amb el CNI es mantenia a través d'un oficial de relació (OR), qui visitava l'imam regularment. No obstant això, publica aquest diari, "mai va mostrar ser violent ni va tenir intenció de cometre un atemptat". A més, l'OR mai va obtenir els noms dels joves que van cometre els atemptats ni va oferir informació valuosa. Els informes elaborats per l'oficial de relació "eren totalment anodins", ja que la informació proporcionada per Es Satty no tenia rellevància.

El treball de l'OR amb Es Satty semblava ser una relació de rutina, sense gaire interès, tal com van confirmar diverses fonts. Aquestes van indicar que l'oficial de relació "no tenia ganes d'anar a veure'l", retardava les trobades i només realitzava el pagament mensual de 500 euros. En aquell moment, el cap de l'oficina de Girona i el cap de la Divisió de Contraterrorisme, Luis García Terán, supervisaven l'operació. Terán, qui va ser nomenat al desembre com a secretari general del CNI, va subratllar la falta d'interès dels oficials en Es Satty, encara que les fonts asseguren que mai hi va haver constància que el CNI tingués coneixement de la preparació dels atemptats.

Després dels atemptats, Terán va ordenar revisar la relació amb Es Satty. L'informe que es va elaborar va revelar que tant l'OR com el cap de l'oficina de Girona van mostrar "simple deixadesa", però en cap moment hi va haver intenció d'encobrir la relació. Aquest fet desmentiria les teories que suggereixen que el CNI estava al corrent dels atemptats i els va permetre amb fins polítics, una acusació que continua sent defensada per alguns sectors de l'independentisme català.

La versió oficial del CNI és que no hi va haver evidència que Es Satty estigués involucrat en la planificació dels atemptats. Fonts properes a la intel·ligència espanyola han assegurat que, malgrat el seu passat radical, l'imam no va mostrar signes d'estar preparant un atac. No obstant això, es reconeix que les comunicacions d'Es Satty haurien d'haver estat controlades periòdicament, considerant el seu historial i els seus viatges a l'estranger.

Al llarg de la seva trajectòria, Es Satty va estar relacionat amb l'operació Xacal, que se centrava en la lluita contra el terrorisme gihadista. El CNI, en una comissió parlamentària, va explicar que l'imam va ser descartat com a confident el 2014 a causa de la seva "tendència a l'engany". No obstant això, fonts properes als serveis d'intel·ligència han revelat que, després de la seva alliberació de presó, Es Satty va ser novament captat com a confident.

El CNI, per raons de seguretat, no ha confirmat ni desmentit aquesta informació, ja que la identitat de les fonts s'ha de mantenir en secret. Segons l'article 5.1 de la llei reguladora del CNI, qualsevol detall sobre les fonts d'informació és classificat i revelar aquesta informació podria perjudicar la captació de noves fonts. No obstant això, fonts oficials del Centre Nacional d'Intel·ligència han insistit que no poden fer comentaris sobre aquest cas a causa de la naturalesa confidencial de l'operació.