La guerra entre Junts i ERC també es lliura als seus mitjans de comunicació afins

El processisme ha controlat Catalunya, com a mínim, la darrera dècada. També la majoria dels mitjans de comunicació catalans, que s'han repartit gran part del pastís publicitari i de subvencions que atorga anualment el Govern de la Generalitat.

En línies generals, aquests mitjans -especialment els digitals- fa anys que defensen més o menys el mateix, només amb matisos. Cap d'ells no va qüestionar res d'un 'procés' que es va demostrar ser un engany, fins i tot, als mateixos votants independentistes. És clar, al capdavall, també en vivien. Tot i això, malgrat aquesta aparent unitat, la veritat és que n'hi ha que són més propers a ERC i altres més propers a Puigdemont.

La guerra oberta entre Junts i ERC que ha provocat la investidura de Salvador Illa (les relacions entre tots dos partits estan trencades) també es reflecteix en aquests mitjans de comunicació afins. Uns mitjans que veuen com, ara, amb el processisme en crisi, estan en joc els diners públics que els han sustentat els últims anys.

És per això que cadascun ha optat per reforçar les seves posicions (les del partit al qual són més afins). Una cosa que ens ha permès veure com la guerra processista també es lliura als seus afins digitals.

NacióDigital va rebre el 2022 uns 700.000 euros de diners públics en publicitat institucional de la Generalitat, que s'atorga a dit. Això sense comptar les subvencions, que és una altra partida diferent i de la qual van ingressar gairebé 300.000 euros el 2023. Es tracta del principal mitjà afí a ERC i els últims dies no han dubtat a atacar Puigdemont i defensar els republicans.

"Puigdemont, una jugada mestra a favor d'Illa", titulava Ferran Casas, subdirector del diari. La consigna al mitjà afí als republicans és clara: assenyalar el líder de Junts i criticar la seva estratègia (si és que n'hi ha).

Al bàndol de mitjans propers a ERC també tenim el Diari Ara. 800.000 euros només en subvencions de la Generalitat el 2023, sense comptar la generosa part del pastís que també reben de publicitat institucional. “Cal agrair al president Pere Aragonès i al seu Govern el relleu impecable” a l'executiu de Salvador Illa, remarcava la seva directora, Esther Vera. També exigia a Puigdemont “donar moltes explicacions” després de “trencar “un pacte "tàcit” que “és difícil no pensar” que tenia amb els Mossos. Un altre mitjà afí als republicans, doncs, que qüestionava l'estratègia del líder de Junts.

A l'altra banda tenim els mitjans afins a Carles Puigdemont. Qui encapçala aquesta llista és, sens dubte, El Nacional (gairebé 1 milió d'euros entre publicitat institucional i subvencions de la Generalitat). En aquest cas, l'estratègia del líder de Junts apareix com un pla perfecte i sense fissures.

El seu director, José Antich, defineix aquest pla amb expressions com “segueix lliure”, “va tornar tal com va prometre”, es va “burlar” de la policia, “la premsa de Madrid irritada” o “la resistència sempre té un valor polític” . I és clar, al manual d'actuació del puigdemontisme tampoc no poden faltar les crítiques a ERC.

El Govern de Pere Aragonès no va ser prou “sòlid, creïble i seriós” malgrat tenir “el vent econòmic a favor”. I recorda que “la pitjor” situació és la dels republicans després d'investir Salvador Illa. Una decisió que pot ser “pa per avui i gana per demà” i que “només es comprèn” perquè Marta Rovira ha jugat aquesta carta “sense cap mena de pudor”.

Encara més descarat ha estat el posicionament de Vilaweb els darrers dies. Si bé és cert que depèn menys de les subvencions que els altres mitjans esmentats anteriorment, després de la sessió d'investidura s'ha posicionat clarament a favor de Carles Puigdemont (més del que és habitual, em refereixo). “El que va fer és un acte impecable de desobediència civil, de manual”, comentava acríticament el director, Vicent Partal, que s'ha llançat desacomplexadament als braços del líder de Junts. I, alhora, és clar, també criticava obertament el pacte d'ERC amb el PSC.

Un altre mitjà que també ha demostrat la proximitat amb Puigdemont defensant a ultrança la seva estratègia ha estat El Món, sempre afí a Junts i el seu líder.

El més curiós de tot és que gran part d'aquests mitjans han començat la nova era de Salvador Illa amb poques crítiques al nou executiu i fins i tot bones paraules. Perquè una cosa és criticar o defensar ERC o Junts segons la teva afinitat i una altra és posar en risc els abundants milions d'euros que hi ha en joc en el repartiment de subvencions i publicitat institucional.