Així funciona el càrtel processista: els mitjans de comunicació

La setmana passada, El Español va publicar una exclusiva que va quedar sepultada entre les protestes del sector primari i l'afany del càrtel processista de tapar i silenciar les seves vergonyes. La notícia en qüestió tractava d'un grup de Telegram creat per Oriol Soler, considerat un dels cervells del Tsunami Democràtic, que comptava amb la presència de dirigents d'ERC (i del Govern) i diversos periodistes afins. Segons la informació publicada pel digital de Pedro J. Ramírez, aquest grup servia per controlar, dirigir i coordinar el missatge que es difonia als mitjans de comunicació processistes respecte a les accions realitzades pel Tsunami.

Evidentment, serà el jutge García-Castellón qui haurà de comprovar si aquest grup va cometre algun delicte o no, però avui no us vull parlar dels aspectes legals de tot això. La justícia ja farà la seva feina. Tot i això, el que evidencia aquest grup de Telegram és una cosa molt greu. És el desvergonyiment del pensament únic instal·lat a la gran majoria de mitjans de comunicació catalans, amb evidents interessos entrecreuats i que confirma ja no només el vassallatge dels principals altaveus mediàtics processistes amb el poder, sinó com aquests mitjans formen part del càrtel processista que ha enfonsat Catalunya els darrers anys.

Què entenem per 'càrtel processista'? Un dia ja en parlarem extensament, però bàsicament és l'estructura formada per partits polítics, mitjans de comunicació i entitats subvencionades, empreses, càrrecs públics amb un bon sou i, en definitiva, tota una xarxa d'ens i persones que han aprofitat el ' procés' per omplir les seves butxaques i saquejar tots els diners públics possibles, omplint-se la boca d'una independència que saben que no arribarà, però que els serveix d'excusa per viure com un rei. I la informació d'El Español confirma tot això.

Tots aquells periodistes que, des de Catalunya, s'omplen la boca parlant de “l'ofici del periodisme” i de conceptes com ser independents i crítics amb el poder, han quedat retratats. No és una cosa que ens sorprengui gaire: a Catalunya ja sabem que la majoria de mitjans escriuen el dictat dels dos principals partits processistes. Però, si més no, podrien dissimular una mica més. Vegem fins on arriben els interessos periodístics a defensar certes qüestions, amb el pagament previ d'una suculenta subvenció o publicitat institucional, evidentment.

En aquest grup de Telegram trobem Marta Vilalta, portaveu d'ERC; Sergi Sabrià, nou viceconseller de Comunicació del Govern i home fort d'ERC en la relació amb els mitjans de comunicació; Raúl Múrcia, aleshores cap de gabinet del conseller d'Interior; Carlos Foguet, que exercia de director de comunicació del Govern; o Oriol Duran, exsecretari de comunicació de la Generalitat.

Per part del món del periodisme hi havia Toni Soler, un dels caps i articulista del Diari ARA, que amb la seva productora va facturar més de 6 milions d'euros a TV3; Ferran Casas, subdirector de NacióDigital (gairebé un milió d'euros en subvencions i publicitat institucional l'últim any) i membre de la Junta del Grup Barnils (aquell col·lectiu que es dedica a coaccionar altres periodistes que no els ballen l'aigua); Saül Gordillo, exdirector de Catalunya Ràdio, caigut als inferns després de ser acusat d'abús sexual per una treballadora; Ferran Espada, director de l'edició catalana de Público; David Bassa, cap d'informatius de TV3; i diversos periodistes i col·laboradors dels principals mitjans de comunicació que hi ha a Catalunya. Tots ells, ben junts per obra i gràcia d'Oriol Soler, fundador del Diari ARA i actual cap d'Abacus, dues de les empreses més subvencionades els darrers anys per ERC.

Mentre que els mitjans de comunicació realment independents som assenyalats com a reaccionaris i d'extrema dreta, resulta que els que estan connectats amb el poder, compadregen amb ell i fan de corretja transmissora del seu missatge, són els que agiten la bandera del periodisme lliure. Per què no se n'ha parlat gaire? Doncs perquè a Catalunya la gran majoria de mitjans estan ficats a l'all. Qui ho denunciarà? TV3, NacióDigital o el diari ARA, que cobren quantitats ingents de diners per part dels amics de l'administració? Serà el Grup Barnils, els guardians de les essències del periodisme pur, els qui posin el crit al cel pel colegueo entre membres destacats del seu col·lectiu i els principals dirigents del Govern? Evidentment que no, perquè són un càrtel i ja saben allò que 'perro no come perro'.

Sincerament, aquí que cadascú comparteixi grups de Telegram amb qui li doni la gana, però seria d'agrair que després no comencin a regar amb diners públics els seus fidels gossos falders. Aquest grup de Telegram deixa la credibilitat dels principals mitjans catalans per terra, que tampoc no és que estigués precisament pels núvols. Ara ja sabem per què ningú va alçar la veu quan tots els polítics processistes van mentir fins i tot els seus votants independentistes. No és que no ho sabessin, és que simplement es jugaven les subvencions.

En resum, els que sempre es queixen que Franco ho va deixar tot lligat i ben lligat, són els mateixos que ara estan ben lligats al poder processista. Tant, que ja en formen part. Només queda esperar que arribi el dia que tot aquest xiringuito es desmunti i que deixin de regalar subvencions als seus amics. Tot i que això signifiqui la mort d'alguns mitjans que sobreviuen única i exclusivament dels diners públics. Uns mitjans que, després de la publicació d'aquest grup de Telegram, ja entenem quina és la raó de ser: exercir de Butlletí Oficial de Processisme. Tingueu-ho present quan us pregunteu per què els principals mitjans intenten tapar l'augment de la delinqüència, ens parlin de les bondats de convertir-nos en l'ONG més gran del món o silenciïn altres opcions polítiques que pot posar en perill el càrtel que tenen muntat.