Podemos despulla les contradiccions de Junts

Carles Puigdemont va obtenir a les eleccions de juliol de 2023 i contra tot pronòstic la clau del Govern d'Espanya. L'acord d'investidura amb el PSOE el va situar en una situació privilegiada per xantatjar el Govern amb tota mena d'exigències i concessions. Des de llavors han assumit el risc de jugar sempre al límit i amb l'amenaça del botó vermell de la moció de censura. Però l'excés de confiança pot acabar costant-li car.

Podem és un factor amb el qual Junts no comptava quan va anunciar a bombo i platerets la delegació de les competències d'immigració. Ara estan obligats a negociar, i tot apunta que hauran de passar per l'aro si volen tirar endavant la llei.

Podem ja ha posat preu als seus quatre vots, imprescindibles per desbloquejar la llei del traspàs d'immigració al Congrés dels Diputats. Els morats només votaran a favor a canvi de la ILP per a la regularització de mig milió d'immigrants il·legals. I Junts s'ha obert a negociar, ja que no li queda altra.

Carles Puigdemont ha caigut en la seva pròpia trampa. La d'utilitzar la política espanyola com un joc de xantatges i transaccions al marge de les majories. Però a més ha contribuït a ressuscitar Podem.

Amb només quatre diputats, els morats han trobat finalment l'escletxa per lliurar la seva guerra personal amb PSOE i (sobretot) Sumar.

Una nova crisi en el sanchisme

Junts i Podem juguen al mateix joc, aprofitar la debilitat del Govern de Pedro Sánchez per superar les seves pròpies crisis. La situació desesperada del PSOE fa que amb només set i quatre diputats, uns i altres puguin imposar les seves exigències al Govern. La qual cosa suposa no només una anomalia, sinó també una contradicció ja que ambdós partits van patir un dur càstig a les urnes.

Després de trencar amb Sumar, i veient les concessions del PSOE a Junts, Podem va exigir el mateix tracte favorable per mantenir el seu suport al Govern. Els morats ja van intentar xantatjar el Govern amb els pressupostos. Però l'acord Junts-PSOE sobre immigració els ha brindat l'oportunitat perfecta per fer valer la seva posició de força.

Amb la seva amenaça de votar en contra no només assenyalen la debilitat del Govern, sinó també la seva irresoluble polarització ideològica. El bloc d'investidura està dividit entre l'esquerra (ERC, Bildu, Podem) i la dreta (PNV i Junts). Podem ja ha advertit diverses vegades al Govern del risc de deixar-se arrossegar per PNV i Junts en decrets com l'habitatge o les elèctriques.

Però Sánchez es troba lligat de mans i peus per la por que Junts s'acosti a PP per a una possible moció de censura. Aquesta nova disputa al voltant de la immigració, amb Podem acusant Junts de racistes, obre una nova crisi en el sanchisme.

Podem despulla les contradiccions de Junts

Podem ha despullat també les contradiccions de Junts. Sense l'estirabot dels morats, els postconvergents haurien pogut vendre més o menys el seu relat, però ara es veuen obligats a fer concessions. La regularització de mig milió d'immigrants deixaria en evidència Junts, que està intentant marcar un perfil conservador a Catalunya per competir amb Sílvia Orriols.

I aquest no és l'únic problema per a Junts. L'anunci del traspàs va ser inicialment ben rebut per una part important de l'opinió pública a Catalunya. Però a mesura que han anat passant les hores s'han començat a veure les costures al pla dels juntaires.

Les crítiques més dures tornen a venir una vegada més de l'independentisme ressentit amb el processisme i amb Puigdemont. Que la mesura de Junts acabi depenent de Podem i dels recursos de PP i Vox al Tribunal Constitucional demostra la dependència d'Espanya. A més, desconfien del "traspàs integral" i, com l'acord d'ERC amb Rodalies, veuen un altre engany del Govern al processisme.