La gran coalició, el salvavides de l'elit europea a Alemanya i Espanya

Molts esperaven que el debat electoral a Alemanya es convertís en una dura baralla entre Olaf Scholz i Friedrich Merz. Hi va haver intercanvi de cops amb temes com els impostos i la immigració, però cap dels dos va treure els ganivets. Per què?

Olaf Scholz és el representant del Partit Socialdemòcrata (SPD), que arriba als comicis amb l'amenaça d'una patacada històrica. Friedrich Merz, líder de la CDU, arrenca clarament com a favorit però amb l'alè de l'extrema dreta al clatell. La possibilitat d'una aliança del centredreta amb el partit antiimmigració ha desfermat la por entre l'establishment alemany i europeu.

Això explica la mesura amb què els líders dels dos grans partits es van enfrontar el passat diumenge en el debat electoral. Els dos van utilitzar un to dur però sempre procurant deixar intactes els ponts per a un possible pacte postelectoral.

Brussel·les està pressionant democristians i socialdemòcrates per forjar un gran acord que salvi els interessos de l'elit europea.

La por és creixent. Les últimes enquestes estan donant a la CDU un 30%, mentre que l'SPD no aconsegueix superar el 15% i AfD creix ja al 22%. L'aritmètica parlamentària arrossega Merz a una coalició ultraconservadora, però a més influeix la voluntat d'alternança que expressen els alemanys.

L'SPD i la CDU, al rescat del sistema

Els democristians són molt crítics amb la tasca del govern de Scholz i creuen que cal enviar l'esquerra a l'oposició. El mateix Merz va defensar la seva aliança estratègica amb l'extrema dreta en qüestions com la immigració. Sense anar més lluny, la recent reforma de la llei d'estrangeria per tancar fronteres i accelerar les deportacions.

La sola idea que Merz pugui acabar pactant amb Alice Weidel, líder d'AfD, té l'elit europea tremolant. El seu model migratori posaria contra les cordes la política fronterera de la unió, i obriria un conflicte amb altres països. Però a més, a ningú se li escapa que el programa d'AfD és una impugnació a l'agenda 2030 i l'actual model burocràtic que representa l'establishment europeu.

Els buròcrates van respirar una mica més alleujats quan Merz va tancar la porta a pactar amb AfD i va estendre la mà a una aliança amb l'SPD i els verds. La sensació ara mateix és que les pressions de Brussel·les acabaran funcionant.

Ara només falta veure si la pinça CDU-SPD pot acabar disparant el vot a AfD. Al final, l'ombra d'una aliança dels dos grans partits reforça la imatge d'AfD com el partit antisistema dels alemanys indignats.

Farà Feijóo de Merz?

El que passa a Alemanya influirà en gran mesura en el futur d'Espanya a curt i mitjà termini.

Una aliança ultraconservadora reforçaria el paper de Pedro Sánchez com el gran bastió de l'extrema dreta a Europa. Però si Scholz i Merz es posen d'acord, les pressions de Brussel·les per a la Gran Coalició a Espanya augmentaran.

Sobretot sobre Alberto Núñez Feijóo, que si guanya les eleccions haurà de decidir si anar amb Vox o tantejar el PSOE. Mentre Pedro Sánchez segueixi manant al PSOE, l'operació serà pràcticament inviable. Però si hi ha una debacle electoral i Sánchez és destronat o queda molt debilitat, el pacte PSOE-PP serà més factible.

Mentre Vox segueix pujant en les enquestes de la mateixa manera que AfD ho fa a Alemanya.

Aquí també s'identifica a PSOE i PP com a parts del mateix sistema burocràtic al servei de l'elit europea. De fet, a Espanya la distància entre el centredreta (PP) i la dreta radical (Vox) és més gran que a Alemanya.

Les eleccions del pròxim 23 de febrer a Alemanya marcaran un abans i un després. També a Espanya.