El Govern del PSC estreny llaços amb el Marroc

El Govern del president Illa ha decidit seguir la línia diplomàtica de Pedro Sánchez i reforçar els vincles amb el Marroc. El conseller d'Acció Exterior, Jaume Duch, va anunciar al Parlament el trasllat de la Delegació del Govern al nord d'Àfrica des de Tunísia al Marroc. Vox Catalunya ha denunciat la maniobra i exigeix explicacions: “Què deu la Generalitat al Marroc?”, es pregunta la formació:

Continuisme amb la política exterior de Sánchez

L'Executiu català justifica el canvi per reforçar els llaços amb el país d'origen d'una de les comunitats més nombroses de Catalunya: el Marroc. Tanmateix, de fons s'hi percep un continuisme amb la política exterior del PSOE envers el Marroc. I és que, com molts recordaran, el Gobierno va trencar dècades de consens històric sobre el Sàhara Occidental.

Pedro Sánchez va sorprendre aleshores els seus socis europeus, l'ONU i els mateixos partits espanyols en donar suport al pla d'autonomia marroquina, renunciant al principi d'autodeterminació del poble sahrauí. Des d'aquell moment, Espanya ha alineat el seu discurs amb els interessos de Rabat en tots els àmbits.

Ara, el Govern del PSC reprodueix aquesta mateixa estratègia. El trasllat de la delegació s'interpreta com una mostra d'alineament polític i diplomàtic amb el Marroc, que reforça la influència del regne alauita a la Mediterrània occidental. Es tracta d'una estratègia que alguns activistes sahrauís han denunciat, així com advertit dels seus riscos.

El silenci sobre el Sàhara

La coincidència no és casual. Aquest mateix divendres se celebra a les Nacions Unides una votació clau sobre la renovació del mandat de la missió MINURSO, creada per organitzar un referèndum d'autodeterminació al Sàhara Occidental. El text que es debat manté el suport al pla d'autonomia marroquina, impulsat pels Estats Units durant l'administració Trump i avalat per França i ara també per Espanya.

El projecte ha generat tensions al Consell de Seguretat, amb l'oposició de Rússia i Algèria. Tanmateix, tot apunta que la versió final tornarà a afavorir els interessos marroquins, relegant el dret del poble sahrauí a decidir el seu futur. En aquest context, el moviment del Govern català no passa desapercebut.

Per a Vox i altres actors de l'oposició, suposa una cessió més davant el Marroc, i amb conseqüències que van més enllà del simbòlic. El Govern no només reforça la seva sintonia amb Sánchez, sinó que adopta la mateixa ambigüitat moral. És a dir, parlar de cooperació i desenvolupament, mentre es legitima un règim que reprimeix i ocupa.

El PSC repeteix el guió de Madrid, i el Marroc, una vegada més, en surt guanyant. De la mateixa manera, no cal oblidar que la Generalitat també ha fet continuisme amb la política de Sánchez (i Zapatero) a la Xina. Aquest és un altre símptoma que un dels majors èxits de política interna de Sánchez ha estat precisament la presidència d'Illa.