La geopolítica accentua la polarització política a Catalunya

2026 ha començat amb diversos conflictes geopolítics que semblen haver accelerat la crisi mundial. Des de l'atac dels EUA a Veneçuela fins a la revolta popular a l'Iran i la incertesa al voltant de les guerres d'Ucraïna i Gaza. Tots aquests conflictes han tingut el seu impacte a Catalunya, on el posicionament dels partits polítics evidencia l'enorme polarització ideològica.

L'esquerra va sortir en defensa del règim de Nicolás Maduro després de l'atac dels EUA el passat 3 de gener. ERC, Comuns i CUP van mostrar el seu rebuig més absolut a l'operació nord-americana i a la detenció del dictador. Fins i tot van organitzar manifestacions de rebuig, a les quals, per cert, van anar més activistes que veneçolans, ja quela gran majoria es va manifestar en contra del règim de Nicolás Maduro. El PSC va optar per l'equidistància inicialment, tot i que la pressió dels seus socis el va portar a endurir el to contra l'atac dels EUA a Veneçuela.

PP i Vox sí que es van manifestar al costat dels exiliats, celebrant la captura de Nicolás Maduro i donant suport a un procés de transició democràtica. Tot i que no van trigar a aparèixer també les fissures. Mentre que Vox va donar suport en tot moment al paper de Donald Trump, el PP va marcar distàncies després de donar suport a la chavista Delcy Rodríguez en lloc d'apostar per la líder opositora María Corina Machado. Aliança Catalana, per la seva banda, va celebrar la caiguda de Maduro i va apostar per una transició democràtica a Veneçuela.

L'Iran ha retratat l'esquerra catalana

La crisi oberta a l'Iran també ha desfermat una batalla política a Catalunya, i sobretot ha servit per retratar l'esquerra catalana. Tot i que es tracta d'una revolta popular i feminista,els partits de l'esquerra s'han posat de perfil. Només ERC va trencar el seu silenci després de diverses jornades de protestes i repressió. La resta, des de la CUP fins als Comuns, van passar del silenci incòmode al suport directe al règim iranià. El cas més clar és el de Podemos, que va criticar les sancions a l'Iran i va insistir a denunciar la infiltració dels Estats Units i Israel en les revoltes. A Catalunya, diversos influencers i figures mediàtiques de l'esquerra també van jugar a l'equidistància,blanquejant la imposició del vel islàmic o caracteritzant la revolta popular com a imperialista al servei dels yankis. Fins i tot intel·lectuals referents de l'esquerra com Manuel Delgado defensen el règim iranià, dient que "és l'únic que s'oposa al nazi-sionisme".

La dreta, per la seva banda, s'ha posat al costat dels manifestants i ha criticat l'esquerra per girar l'esquena a les dones iranianes. Vox i PP van tornar a mostrar diferències: Vox va donar suport a una intervenció nord-americana a l'Iran, mentre que el PP va mostrar les seves reserves. Això sí, Alberto Núñez Feijóo va mostrar el seu suport sense reserves als manifestants i va demanar al Gobierno de Pedro Sánchez un posicionament més clar. Aliança Catalana va defensar la revolució iraniana, i va aprofitar per atacar l'esquerra i la diputada d'ERC Najat Driouech per portar el vel.

Trump divideix els partits catalans

Tots aquests conflictes estan girant al voltant del paper protagonista de Donald Trump, que està mostrant un perfil més intervencionista que en el seu primer mandat. La intervenció a Veneçuela va intensificar els atacs de l'esquerra catalana cap a Trump, que s'ha convertit en el seu anticrist. El PP li dona suport encara que marcant distàncies, mentre que Vox i Aliança Catalana veuen en ell el portador d'un nou ordre mundial.

Enmig de tanta tensió política hi ha hagut també la signatura del tractat comercial Mercosur. Partits com Vox i Aliança Catalana, però també Podemos i ERC, han criticat el tractat en considerar-lo perjudicial per a un sector tocat de mort. Les protestes dels agricultors i els talls de carreteres mostren una rebel·lió contra les elits europees, i evidencien la feblesa de la UE.

Tot això intensifica la batalla cultural a Catalunya, entre aquells partits que defensen el globalisme i l'ordre mundial que s'enfonsa, i els que defensen un nou ordre mundial basat en la sobirania dels estats. Això només ha fet que començar. Però, a falta que es reprengui el curs polític a Catalunya, el 26 de gener, la crisi mundial atia la guerra ideològica entre esquerra i dreta.