Protestes populars a l'Iran: per què calla l'esquerra catalana

Les protestes populars a la República Islàmica de l'Iran estan prenent el caràcter d'una autèntica revolució. Després de diversos dies de mobilitzacions contra el règim dels aiatol·làs per la crisi econòmica, les protestes es van estendre aquest dijous a totes les províncies del país. Les organitzacions de drets humans parlen ja de més de 40 morts i 2.000 detinguts.

La valentia dels manifestants iranians, en la seva gran majoria dones, contrasta amb el silenci ensordidor de l'esquerra als països occidentals. Així passa també amb l'esquerra catalana, la primera a posar-se al capdavant de lluites com Veneçuela o Palestina, però novament retratada amb la crisi iraniana. Després de gairebé dues setmanes de protestes contra el règim tirànic i feminicida de l'Iran, partits com el PSC, ERC, els Comuns i la CUP continuen sense moure un dit per defensar la causa del poble iranià.

El Gobierno de Pedro Sánchez fa mesos que lidera el front internacional de defensa de Palestina i contra l'Estat d'Israel. Juntament amb els seus socis, també s'ha posicionat en contra de la detenció de Nicolás Maduro a Veneçuela. En canvi, no s'ha pronunciat sobre l'Iran.

El doble raser de l'esquerra catalana

El president del PP i líder de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo, ha demanat al Gobierno de Pedro Sánchez el seu suport explícit al poble de l'Iran. Ho ha fet a través d'un tuit, on ha destacat el paper de les dones en la revolta contra els aiatol·làs. "Aquests moments separen els qui creuen de veritat en la llibertat dels qui només fan servir les causes a la seva conveniència", ha dit.

A Catalunya, l'esquerra mostra també un doble raser difícil de justificar. Fa tan sols uns mesos, Barcelona es va convertir en centre mundial de la causa palestina en salpar la flotilla rumb a Gaza amb polítics i activistes. Els partits de l'esquerra van arribar a forçar una declaració institucional al Parlament a favor de Palestina i en contra del "genocidi" d'Israel.

Fa tan sols uns dies, PSC, ERC, els Comuns i la CUP van treure comunicats contra la detenció de Nicolás Maduro. Partits i organitzacions de l'esquerra van convocar concentracions en diverses ciutats de Catalunya a favor del règim veneçolà. Però aquests partits continuen callats davant les protestes del poble iranià, que una vegada més es troba sol lluitant contra el poder tirànic dels aiatol·làs.

Per què callen?

El motiu no és altre que la connivència de l'esquerra occidental amb l'islamisme. El deliri arriba a un extrem tal que una part de l'esquerra radical considera que defensar la causa de les dones iranianes és fomentar la islamofòbia. Els progres, des del PSC i ERC, a Podemos i la CUP, veuen l'Iran com a líder del front antiimperialista que s'enfronta als Estats Units i Israel. 

En el cas de l'Iran, el règim dels aiatol·làs és també un catalitzador de les fílies islàmiques i l'autoodi occidental dels progres. El seu idil·li es remunta a la revolució islàmica liderada el 1979 per l'aiatol·là Jomeini contra el xa. L'esquerra va donar suport als líders islàmics perquè va veure en la revolució iraniana una lluita popular contra el poder aliat dels Estats Units.

Però aquella revolució triomfant va implicar també la substitució del règim prooccidental per una teocràcia islamista que instaurava l'imperi de la xaria (llei islàmica). Amb les dècades, el règim ha endurit el seu caràcter totalitari, perseguint els drets de les dones i l'homosexualitat. Vet aquí la gran contradicció de l'esquerra, que després aixeca les banderes del feminisme i els drets LGTBI.