Les protestes a l'Iran agafen l'esquerra a contrapeu: justifiquen el vel i acusen els manifestants de ser de la CIA

Iran s'ha convertit en un mal de queixal per a l'esquerra occidental, ja que retrata de manera descarada totes les seves contradiccions. Tot i ser una revolta popular i feminista contra un règim tirànic, partits, organitzacions i mitjans progressistes es posen de perfil. La raó és que l'esquerra continua veient l'Iran com un agent antiimperialista i el gran enemic d'Israel i els Estats Units a l'Orient Mitjà.

La revolta popular contra la carestia econòmica ja s'ha cobrat centenars de morts i milers de detinguts, però molts continuen posant-se de perfil. Davant aquesta contradicció cada cop més incòmoda, alguns gurús de l'esquerra han esgrimit arguments dels més variats.

L'activista Roger Espanyol, de l'entorn de la CUP, ha publicat un tuit atacant "el feminisme que denigra i li diu a una dona com s'ha de vestir". Es referia a Sílvia Orriols contra ERC i la diputada Najat Driouech per normalitzar el vel islàmic. En un moment en què milers de dones s'estan jugant la vida per treure's el vel, l'esquerra catalana frivolitza sobre aquesta peça de vestir misògina.

Mentrestant, TV3 sembla més l'agència de notícies del règim iranià que la televisió pública que costa als catalans més de 300 milions d'euros l'any. En les últimes hores difonia amb especial afany la versió del règim que la revolta és un complot de serveis secrets estrangers, i els manifestants agents de la CIA i el Mossad.

A aquesta teoria s'hi apunten també coneguts de l'esquerra com Marc Lesan, que publicava aquest tuit equidistant: "Tan legítim és alegrar-se de la caiguda d'un règim fonamentalista islàmic com el de l'Iran com dir que la revolta l'estan fomentant la CIA i el Mossad per debilitar el principal rival d'Israel".

Un periodista molt criticat pel seu biaix propalestí i antiisraelià és Joan Roura, de la secció d'Internacional de TV3. Aquests dies també està sent molt criticat per la seva equidistància amb el règim islamista dels aiatol·làs. En lloc de ponderar el coratge dels manifestants davant la sagnant repressió del règim, es centra a criticar els Estats Units i Israel, i el príncep hereu Reza Pahlevi.

Tots aquests malabars, per evitar donar suport sense reserves a la revolta popular a l'Iran contra el règim islamista dels aiatol·làs. Davant d'això, l'esquerra catalana ha rebut una repassada per part d'alguns perfils coneguts. Com Marc Arza, que ha deixat anar aquest monumental zasca als progressistes: "Es veu que la revolta contra la teocràcia iraniana no és de fiar perquè la CIA i el Mossad no sé què. Quan a Gaza tot estava mediatitzat per Hamàs no us recordo tan exquisits".

Lluís Gibert pregunta si aquesta "evident vinculació de l'esquerra europea amb l'islamisme" és per un tema de finançament. Hèctor López Bofill diu que "en contrast amb el que va passar respecte a Gaza, la revolució popular i feminista de l'Iran ha estat silenciada pels mitjans convencionals. La suposada esquerra europea demostra fins a quin punt l'islamisme radical està infiltrat en aquests àmbits".

En les distorsionades anàlisis no hi podien faltar qui aprofiten les protestes a l'Iran per atiar la dreta. Júlia Ojeda afirma que "els xenòfobs des d'Albiol fins a Orriols es posen el feminisme a la boca per fer la guerra cultural a casa nostra". Per a ella, "l'Iran només els interessa per atiar la islamofòbia".

Per descomptat, aquestes anàlisis van acompanyades del silenci més absolut de líders polítics i partits que fa només uns dies tuitejaven compulsivament sobre Veneçuela. Entre els silencis més atronadors, els de feministes com Irene Montero i Tània Verge.