La Generalitat gasta deu vegades més en un 'mena' que en un alumne de Primària o ESO

Aquesta setmana ha començat el curs educatiu 2025-2026 a Catalunya, amb el fracàs escolar com a problema a solucionar més urgent. A E-Notícies fa temps que assenyalem el model pedagògic català com a arrel del fracàs escolar, però també hi ha altres causes. Com el dèficit d'inversió de la Generalitat en els alumnes, que contrasta amb la despesa en l'atenció als menors estrangers no acompanyats.

Segons dades ofertes per la Fundació Bofill, Catalunya dedica 5.465 euros als estudiants de Primària i Secundària, mentre que la mitjana espanyola és de 5.882. La despesa per alumne a Catalunya continua als mateixos nivells que el 2009, tot i l'augment de la inflació.

Això afecta sobretot l'atenció d'alumnes amb necessitats especials i en situació de vulnerabilitat socioeconòmica. Les xifres indiquen una desatenció de les institucions envers els alumnes que ho necessiten, cosa que trenca el principi d'igualtat d'oportunitats. Aquesta és una de les causes que expliquen els preocupants nivells de fracàs escolar dels alumnes catalans.

4.000 euros al mes per cada 'mena'

Les xifres resulten encara més indignants quan es comparen amb el que la Generalitat gasta en el manteniment dels menors estrangers no acompanyats. L'any passat es van destinar 115,5 milions d'euros a l'atenció dels 4.802 'Menes' que acull Catalunya. Si fem números ens surt una mitjana de 135 euros per menor al dia, i 4.000 mensuals.

Dit d'una altra manera, la Generalitat gasta 50.000 euros a l'any per atendre un menor estranger no acompanyat mentre inverteix 5.000 a l'any per cada alumne. La Generalitat inverteix deu vegades més en un 'Mena' que en un alumne de Primària o de l'ESO.

La manca d'inversió en els alumnes deriva en un dèficit de l'atenció que després té impacte en els resultats acadèmics. La necessitat de més inversió contrasta amb la despesa del Govern català en un model migratori que s'ha demostrat fallit. El problema educatiu a Catalunya va més enllà de la inversió, però no impedeix la pregunta de per què hi ha diners per a una cosa i no per a l'altra.

Un sistema que fa aigües

De fet, el contrast entre el que gastem en 'Menes' i el que invertim en alumnes és extensible a altres àmbits com la dependència. La Generalitat destina a les places de residència per a avis o dependents la meitat del que costa mantenir un 'Mena'.

Aquesta comparació revela l'existència d'un sistema de benestar social que fa aigües, i no sempre a causa de la manca de recursos sinó de la seva injusta distribució. El recent escàndol de la DGAIA va deixar al descobert a més el descontrol en l'adjudicació d'ajuts i subvencions dels menors tutelats. Cosa que contrasta també amb la manca d'ajuts als joves que estudien o treballen.