Gabriel Rufián, assenyalat per un històric dirigent d'ERC

Més que un debat intern, això d'ERC és una catarsi interna. Després d'anys de lluita pel poder i de divisió entre una ànima més nacionalista i una altra de més possibilista, el partit ha explotat. La manca d'un rumb clar i identificable ara es cobra la factura i amb interessos.

Com és habitual en aquests casos, tots disparen a totes direccions. Es consumeixin odis passats, s'aprofiten les circumstàncies i es reorganitzen els sectors interns. Només cal acudir als perfils en xarxes socials dels dirigents (i exdirigents) per trobar-se amb un rosari de missatges cada cop més explícits.

Apareix Carod-Rovira

Entre els que s'han apuntat als trets de precisió hi ha Josep Lluís Carod-Rovira. L'expresident d'ERC i exvicepresident de la Generalitat és una de les figures més nacionalistes dels republicans. Simbòlicament, aquesta postura va quedar retratada amb allò de “jo em dic Josep Lluís aquí i a la Xina popular”.

I és que, a més de la polèmica per la reunió que va tenir amb ETA, Carod-Rovira és conegut per la defensa maximalista del català. En aquest sentit, ha defensat diverses vegades que l'espanyol no és una llengua pròpia de Catalunya. No sorprèn, doncs, el dard enverinat que acaba de llançar a Gabriel Rufián a través d'aquest missatge a les xarxes socials:

Com sabem, el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, s'expressa millor en espanyol que en català. Més enllà d'aquesta circumstància personal, el que batega de fons és el fet que Rufián és un membre fonamental del sector Junqueras. Un sector que ara està en dubte pels resultats de la seva estratègia, la coneguda com a eixamplar la base.

Per la seva banda, Gabriel Rufián no diu res i exerceix els silencis deliberats. Des que ERC va començar el seu enfonsament per fascicles, Rufián no s'ha pronunciat sobre res. Ni sobre els resultats electorals, ni sobre la lluita interna i tampoc sobre l'agònic episodi dels cartells de l'Alzheimer.