
Gabriel Rufián també se suma als atacs d'ERC a Podemos i Pablo Iglesias
Morats i republicans ja veuen venir que no hi haurà prou pastís electoral per repartir-se entre tots dos
La clàssica fragmentació dins de l'esquerra ha donat pas a un nou episodi de tensió política. En aquesta ocasió, els protagonistes són ERC i Podemos, dues formacions que en el passat van mostrar una notable sintonia ideològica i estratègica. La ruptura progressiva d'aquesta afinitat s'ha fet més visible en els últims dies, arran d'unes declaracions de Pablo Iglesias i la reacció de figures d'ERC, entre ells Gabriel Rufián.
El detonant ha estat un missatge compartit per Rufián a les xarxes socials, en el qual s'afirma: “Pablo Iglesias és una persona molt intel·ligent i totalment conscient de amb qui competeix el seu espai polític a Catalunya. No competeix amb Junts, ni tan sols amb el PSC. Competeix amb ERC!”. El retuit del portaveu d'ERC és un clar suport a la tesi que Podemos veu en ERC com a rival a Catalunya.

Però a què respon aquest missatge contra el líder de Podemos? Respon a unes declaracions d'Iglesias a l'Ara, on va dir que ERC els va demanar en privat que es paralitzés el traspàs de competències en matèria d'immigració. L'afirmació d'Iglesias va ser percebuda per ERC com un intent deliberat de desgastar la seva imatge davant l'electorat.
Una relació d'amor i odi
La relació entre ambdues formacions ha transitat per un camí de progressiu deteriorament. En els anys en què Podemos formava part del Gobierno de coalició liderat per Pedro Sánchez, l'entesa amb ERC era màxima. Gabriel Rufián elogiava figures com Irene Montero i Ione Belarra, fins i tot es va especular amb candidatures conjuntes.
Aquest panorama ha canviat dràsticament en molt poc temps. La caiguda d'ambdós partits en successius comicis ha intensificat la competència directa. I és que, tant ERC com Podemos estan immersos en canvis estratègics per fer front a la seva decadència electoral. I el feu català és una peça clau en termes electorals, sobretot per a ERC.

L'últim exemple d'aquesta tensió entre ambdues formacions va venir amb el debat de l'augment de la despesa de Defensa. Després de mostrar-se favorable a l'augment, Rufián va deixar caure davant els mitjans que la postura de Podemos, negant-se a l'augment de pressupost, era una "pancarta" i no una posició adulta. Ione Belarra va respondre amb duresa, assegurant que “la postura de Podemos no és una punyetera pancarta”. De passada, els morats recordaven a ERC que l'augment de la despesa militar serà en detriment de la despesa social.
Assistim, doncs, a l'inici d'una lluita entre dos partits que ja no tenen prou pastís per repartir-se. Això obeeix al col·lapse de l'esquerra 'woke' arreu del món i en particular a Catalunya. Les eleccions de 2027 seran determinants per al futur d'aquests partits i de moltes cares conegudes.
Més notícies: