El monumental zasca a Gabriel Rufián per voler fer-se el graciós amb la Selección

El nacionalisme català conservador va construir durant anys la idea d'una Catalunya treballadora, rica i pròspera, espremuda per una Espanya miserable i retardatària plena de ganduls. El pujolisme va consagrar aquesta imatge de contraposició entre un nord ric llastat per un sud pobre. El dirigent d'Unió Democràtica, Josep Antoni Duran i Lleida, el va portar a l'extrem quan va dir allò que “els andalusos cobren el PER per anar al bar del poble”.

Des de llavors han passat molts anys i un procés durant el qual una part important nacionalisme català es va convertir a l'independentisme.

Els processistes solien dir sempre orgullosos que la diferència entre el vell nacionalisme català i el nou independentisme era que aquest darrer rebutjava la xenofòbia cap als espanyols. Una dècada llarga després de l'inici del procés, alguns dels seus dirigents més notables s'entesten a demostrar que, pel que sembla, tot ha estat poc més que una farsa.

Dirigents com Gabriel Rufián, representant de l'ala esquerrà d'ERC i, com a tal, un dels capdavanters més entusiastes de la lluita contra el racisme i la xenofòbia. El seu ascens va ser precisament una aposta per la incorporació dels “charnegos” al projecte indepe. Rufián procedia de Súmate, una entitat que promou la independència entre la comunitat castellanoparlant de Catalunya i que té com a lema “no importa l'origen, importa el destí”.

Aquest Rufián, que va prometre ser diputat per un temps limitat de 18 mesos i ja fa gairebé deu anys, ha utilitzat la tribuna del Congrés dels Diputats per estirar xenofòbia i trair així els principis que sempre s'arroga. Ho ha fet parlant (una altra vegada) de la Selecció.

Fa dies va utilitzar Nico Williams i Lamine Yamal per fer demagògia barata sobre la immigració. Ara utilitza el combinat espanyol per insultar milions d'espanyols, demostrant que deu anys després de l'inici del Procés res no separa Gabriel Rufián de Josep Antoni Duran i Lleida. Això sí, en aquesta ocasió, el seu intent de fer-se el graciós li ha valgut un xic monumental.

Va a per llana i surt esquilat

Gabriel Rufián ha dit aquesta setmana al Congrés dels Diputats que la Selecció Espanyola són “catalans i bascos creant i rematant, i espanyols aprofitant-ho, una vegada més”. És a dir, res de nou. El vell constructe mental del supremacisme català d'una Espanya de ganduls i malejants robant els catalans i els bascos, més llestos i treballadors que tots els altres.

Les xarxes socials han esclatat dient-li que ell és “un català aprofitant-se de tots els espanyols”, o “un andalús vivint dels catalans que enganyes”.

Tot i que una de les crítiques més mordaces ha vingut d'Esquerra Unida d'Andalusia, que ha recordat a Rufián que a la selecció hi ha tres jugadors de Los Palacios (Gavi, Fabián i Jesús Navas). “Si vols et situem en un mapa on és Los Palacios”, li han retret, “això de la xenofòbia sembla que no és només cosa de Vox”.

“Per una vegada estic d'acord amb Esquerra Unida”, diuen als comentaris, “van de progres i són iguals que Junts”.