
La fractura a ERC deixa penjat el PSC a Barcelona
La direcció renuncia a entrar en el Govern de Jaume Collboni per la por a una nova crisi interna
Oriol Junqueras va aconseguir ser reelegit com a president d'ERC pels pèls i després d'una guerra fratricida contra la meitat del partit. Va prendre les regnes d'un partit fracturat i amb la pitjor debacle electoral de la seva història recent. El seu intent de reconstruir la unitat tampoc està funcionant, i això està obstaculitzant els seus moviments estratègics en les principals institucions.

La direcció d'ERC ha anunciat aquesta setmana la seva decisió de no entrar en el govern de Jaume Collboni, a l'Ajuntament de Barcelona. Els republicans renuncien així a l'acord pactat amb els socialistes fa un any.
La direcció republicana esgrimeix com a argument la divisió interna i la por d'obrir una nova guerra en el si del partit. La federació barcelonina d'ERC es troba en una profunda crisi. Enmig del procés per elegir la nova direcció ha aparegut una candidatura crítica amb la llista oficial.
Por a una nova ruptura interna
La cúpula d'ERC a Barcelona, controlada per Elisenda Alamany, mà dreta de Junqueras, defensa l'entrada en el govern de Jaume Collboni. No obstant això, una candidatura crítica amenaça amb portar-ho a una consulta a la militància. Es repeteix el mateix esquema que en el congrés nacional, quan els crítics proposaven sotmetre a consulta el pacte d'investidura d'Illa.
La debilitat del junquerisme malgrat ostentar el control del partit, i la fractura interna amb la pressió de les corrents crítiques, han fet recular la direcció a Barcelona. ERC havia fet tots els passos per entrar en el govern municipal. Però la por a una nova crisi i que els crítics agafin impuls ha fet tirar enrere a Junqueras.
A més, la direcció republicana esgrimeix com a raó els costos electorals de cara a les municipals de 2027. Consideren que a aquestes altures, a meitat de legislatura, ja no val la pena entrar en l'executiu per desgastar-se.
El PSC, víctima de la debilitat d'ERC
La decisió té diverses lectures. Des de la perspectiva d'ERC, assenyala la debilitat de la presidència de Junqueras i l'amenaça latent de la seva oposició interna. Des de la perspectiva socialista, evidencia les conseqüències d'atrapar-se a un partit extremadament fràgil i dividit com és ara mateix ERC.

Això condemna no només al PSC a governar en minoria el que queda de legislatura. També debilita més l'executiu de Jaume Collboni, que a més està governant sense pressupostos i amb l'amenaça de la pinça Junts-Comuns.
Barcelona representa a la perfecció la descomposició del processisme i les seves conseqüències, amb el PSC al centre. Després d'una dècada de paràlisi institucional pel Procés, ERC condemna ara també al PSC a governar en el filferro i sense pressupostos. La seva direcció ni tan sols té la suficient força per imposar l'entrada en el govern municipal.
Conscient de la seva debilitat, Oriol Junqueras s'ha marcat com a següent objectiu estendre el seu poder en les territorials. Sap que sense el control d'aquestes estructures, està condemnat a seguir repetint el que ha passat a Barcelona.
Més notícies: