
El Govern utilitza la crisi dels aranzels per contentar ERC amb les 'ambaixades'
Illa promet reforçar les delegacions de la Generalitat a l'exterior per fer front a la guerra comercial
L'Acció Exterior va ser una de les grans apostes del Govern de Pere Aragonès per perpetuar el Procés. Una de les condicions d'ERC per investir Salvador Illa va ser mantenir i seguir ampliant la xarxa de delegacions catalanes a l'exterior (les famoses ‘ambaixades’). El Govern fa ara una important concessió a Esquerra, en una setmana clau per consolidar el front progressista.

PSC, ERC i Comuns han aprovat la tramitació exprés de la proposta de llei per crear un cos d'acció exterior de la Generalitat. Era una reclamació d'ERC, que ha demanat a Illa reforçar les delegacions catalanes a l'exterior per fer front a la crisi comercial.
El President de la Generalitat ha respost afirmant el seu compromís amb les delegacions en un context de crisi global. El Govern inclou el reforç de l'acció exterior en el seu pla de xoc contra els aranzels, amb la mobilització de 1.500 milions d'euros.
La diputada Ester Capella va criticar que “el cop de timó de la Casa Blanca ens agafa sense ningú al capdavant de la delegació catalana als Estats Units”. Va reclamar el nomenament urgent d'un delegat en aquella demarcació. “Cal enfortir les delegacions a l'exterior i crear-ne d'altres de noves”, va dir.
Per a Esquerra està clar. Cal aprofitar la crisi mundial per “reforçar la sobirania catalana a l'exterior”. Els republicans reclamen “sobirania econòmica” per desafiar la crisi “com vam fer amb la pandèmia”.
El President Illa va prometre desplegar “tots els recursos que facin falta” per “protegir el teixit productiu català”. Però a més, va dir que “s'obre una etapa en la qual haurem de plantejar-nos reforçar les delegacions a l'exterior”. Per això van donar suport juntament amb els Comuns a la proposta de creació d'un cos d'acció exterior, herència de l'anterior govern.
El PSC compleix el somni d'ERC
El Govern d'ERC va aprovar a l'octubre de 2023 l'avantprojecte de llei per creació d'un cos d'acció exterior de la Generalitat. La precipitada caiguda del govern al març de 2024 va impedir la seva tramitació parlamentària. El PSC compleix ara el somni d'ERC donant un impuls perquè pugui fer-se realitat.
La Generalitat podrà disposar d'un cos diplomàtic més professionalitzat i especialitzat. No només reforça l'àmbit de les relacions internacionals a la Generalitat. També dota de perspectiva internacional les polítiques públiques en tots els àmbits de l'administració.
El Govern Aragonès va dissenyar aquesta proposta per seguir desplegant la presència de la Generalitat a l'exterior i a la Unió Europea. La seva materialització permetrà la incorporació de personal expert per reforçar l'acció exterior catalana. En altres paraules, seguir engreixant el departament d'Acció, que ja va rebre una important injecció de diners públics durant el govern d'ERC.
Cap a la 'independència silenciosa'
Els partits tenen ara la possibilitat de plantejar esmenes, encara que la proposta ha generat recels i rebuig en l'oposició. La tramitació ha comptat amb l'abstenció de Junts i la CUP, i el vot en contra de PP, Vox i Aliança Catalana.
PP i Vox consideren que ja existeix un cos diplomàtic que defensa els interessos de Catalunya a l'exterior, i que són les ambaixades oficials. Per a aquests partits, les delegacions catalanes són una duplicitat que costen milions d'euros a l'erari públic dels catalans. Però a més, adverteixen d'un pla dels independentistes per crear de manera silenciosa un Estat paral·lel a l'estranger.
El PP acusa el PSC de tendir la catifa vermella als independentistes per crear les seves famoses estructures d'Estat. A més, recorden que aquestes ‘ambaixades’ serveixen a l'independentisme per desprestigiar la imatge d'Espanya a l'estranger.
Vox insisteix que les relacions internacionals són competència exclusiva de l'Estat. Asseguren que les delegacions catalanes a l'estranger manquen de prestigi i que ningú les pren seriosament. Afirmen que no és una necessitat expressada per la ciutadania, sinó una concessió més del PSC als partits separatistes.
Més notícies: