L'embolic de l'amnistia evidencia el fiasco històric de Puigdemont amb el PSOE

Després de forjar el pacte d'investidura amb el PSOE, al novembre de 2023, Carles Puigdemont va proclamar que estàvem davant d'un “acord històric”. En la seva arcàdia feliç, l'acord portaria a l'amnistia, el seu retorn a Catalunya i la reactivació del Procés fins a culminar en un referèndum d'autodeterminació. De moment, Junts no ha aconseguit materialitzar cap de les seves grans exigències. 

L'amnistia reflecteix a la perfecció que el que havia de ser un acord històric ha acabat sent un fiasco històric. Han passat gairebé dos anys de la investidura de Pedro Sánchez i un de l'aprovació de la llei. A hores d'ara, l'amnistia no només continua sense aplicar-se sinó que tot apunta que la cosa va per llarg.

En les últimes hores, Puigdemont ha rebut un altre gerro d'aigua freda en mantenir el jutge Llarena l'ordre de detenció sobre ell. El Tribunal Constitucional ha donat llum verda a la llei d'amnistia. Però el jutge del Tribunal Suprem continua sostenint que la malversació no és amnistiable, i per tant no se sent apel·lat per la resolució del TC.

Ingenuitat o estratègia?

Junts carrega ara les tintes contra el sistema judicial espanyol i les clavegueres de l'Estat. Però els sectors desencantats amb el processisme i els seus líders repeteixen a l'uníson que ja es veia a venir. La pregunta que es fan molts ara és per què Puigdemont va suspendre la declaració d'independència i va marxar a l'exili per acabar confiant la seva sort al PSOE.

Simple ingenuitat o un engany més? Això és el que molts es pregunten ara. Si Puigdemont va confiar realment que allò de Pedro Sánchez podia sortir bé, o sabent que sortiria malament ho va utilitzar com a pretext per guanyar influència i poder a Madrid.

No es pot dir que Puigdemont hagi tingut èxit amb el català a Europa i l'amnistia. Però tampoc es pot negar que hagi utilitzat el seu paper de soci estratègic del Gobierno de Pedro Sánchez per ampliar la seva influència a Madrid. Gràcies a l'“acord històric” va aconseguir grup propi al Congrés (la qual cosa li va reportar beneficis econòmics i privilegis polítics) i ha colonitzat els consells d'administració de les empreses públiques de l'Estat.

La qüestió d'ara endavant serà veure si li ha valgut la pena. És a dir, si el cost polític que tingui per a Puigdemont la seva aventura política amb el PSOE compensa els privilegis obtinguts gràcies a aquest pacte.

El Procés i Puigdemont, en evidència

Tot i el triomfalisme del processisme aquestes últimes hores, la resolució del TC deixa en l'aire el futur de Puigdemont. Com va avançar Vozpópuli, el Constitucional no s'ha pronunciat expressament sobre la malversació ja que aquest punt no va ser impugnat pels contraris a l'amnistia. Això deixa la qüestió oberta, i el futur dels líders processistes en l'aire.

La defensa de Puigdemont presentarà ara un recurs d'empara davant el Tribunal de Garanties, però aquest no començarà a deliberar fins a l'octubre. A més, aquest tribunal està pendent de la resposta del tribunal europeu sobre l'encaix legal de l'amnistia.

Per tant, encara queda un llarg camí fins que Carles Puigdemont pugui tornar a Catalunya. Quan ho faci, pot ser que el seu capital polític estigui definitivament esgotat a causa en part al fiasco de la seva estratègia d'anar amb el PSOE. 

Això demostra diverses coses, com que allò del Procés mai va ser seriós i sempre va ser una estratègia de supervivència política de la vella elit nacionalista catalana. També que allò de l'amnistia sempre ha estat una qüestió personal amb l'objectiu de salvar Carles Puigdemont. Per això cada dia que passa sense resoldre's és una evidència més del fiasco de la seva estratègia.