Primer pla d'Ada Colau aplaudint i somrient lleugerament

POLÍTICA

Ada Colau, diverses carbasses i dos tripartits a la plaça Sant Jaume

L'exalcaldessa de Barcelona sospira per governar amb Collboni i ERC i que passi el mateix després de les eleccions catalanes. Seria una sortida òptima, i molt difícil, després de quedar-se sense altres opcions

Ada Colau va amb tot. El seu moviment d'aquest dilluns, revelant què li va dir Jaume Collboni, amaga un objectiu clar: forçar l'alcalde de Barcelona a acceptar els Comuns al govern, cosa que li fa una mica de mandra. Més ben dit, podria donar el vistiplau sempre que Ada Colau no formi part de l'executiu. La jugada sembla, doncs, complicada, perquè l'exalcaldessa no té alternativa política ara mateix més enllà del consistori.

Anem per parts. És sabut que la relació entre Jaume Collboni i Ada Colau no és especialment bona. No ho era abans de les municipals i menys després del maig, amb els moviments i atacs que la líder de Barcelona en Comú ha 'regalat' a l'actual alcalde. És en aquest context que Collboni veu en ERC una manera fàcil de sumar més regidors, i evitar al mateix moment deixar entrar a casa seva Puigdemont i Colau, dels quals no se'n refia.

Imatge d'Ada Colau, dels Comuns, amb Jaume Collboni, del PSC

El problema és que ara mateix, Ada Colau no té més opcions que quedar-se a l'Ajuntament de Barcelona. Segons expliquen a Barcelona, no ha rebut cap oferta per anar de candidata a les europees malgrat que el seu entorn ho va filtrar. Fonts ben informades de la ciutat comtal asseguren que tampoc va ser en cap moment una possibilitat real que pogués ser ministra, però Colau hauria sabut jugar amb el relat per semblar que era ella qui renunciava.

Ada Colau, d'alcaldessa a ideòloga de l'esquerra

El que és cert és que ara mateix Ada Colau segueix com a regidora i Jaume Collboni no sembla tenir cap voluntat de governar plegats. Tot i això, l'exalcaldessa, que tampoc té una gran relació amb la gent d'Esquerra, no llença la tovallola. La seva jugada pretén ser doble: un tripartit als dos edificis més coneguts de la plaça Sant Jaume. Colau aspira, doncs, que el joc d'aliances del Congrés es traslladi a Catalunya i que Collboni es vegi obligat a pactar-hi per ordre de Ferraz.

L'excaldesa de Barcelona, Ada Colau; i la presidenta dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, durant la Green Social Summit

I no només això, que després de les eleccions al Parlament de Catalunya, Salvador Illa opti per la mateixa fórmula, en un govern a tres a la Generalitat amb ERC i Catalunya en Comú. En totes les variables, Ada Colau hi surt guanyant: Collboni li aixecaria el veto i la seva formació no només recuperaria el poder local, també podria sumar diverses conselleries catalanes.

Tot i això, els problemes són diversos. D'una banda, Jaume Collboni ja ha demostrat -per a les coses bones i dolentes- que és un animal polític lliure, no sempre d'acord amb l'aparell del PSC. De l'altra, el pes dels Comuns al Parlament continuarà sent relatiu, sense oblidar que Sumar és ara soci de Puigdemont i que el Gobierno de coalició depèn de Junts. Si el PSC guanya les catalanes i Pedro Sánchez segueix a Moncloa, es fa difícil pensar en un tripartit d'esquerres que deixi Junts a l'oposició.

El pla de l'Ada Colau més ideòloga té massa esquerdes. Per primera vegada en política, el poder no només no passa per ella, sinó que es pot convertir en actriu secundària durant tot el mandat. I per a algú amb el seu ego no ha de ser fàcil d'assumir.