Ajuntaments d'ERC, Junts i PSC fan el mateix que Sílvia Orriols amb el padró

El Periódico va assenyalar aquesta setmana l'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, per una suposada discriminació al'hora d'empadronar els immigrants. L'ajuntament de Ripoll està esgotant el termini de tres mesos que preveu la llei per inscriure els nouvinguts. El Govern, i fins i tot la Síndica de Greuges, han sortit en tromba contra Orriols.

Però el que inicialment semblava un escàndol resulta ser una pràctica habitual a diversos ajuntaments de diferents colors. A la mateixa sindicatura hi consten diversos consistoris que dilaten els processos d'inscripció. Com els de Canyelles (Garraf), Martorell (Baix Llobregat) i Premià de Mar (Maresme), tots tres governats per Junts per Catalunya.

Però n'hi ha més, i el mapa es completa amb una desena més de municipis governats per independents o per partits com el PSC, ERC i els Comuns. És per tant una pràctica habitual que fa des de fa anys. De fet, se sospita que la llista de municipis supera amb escreix els que es consten oficialment.

Des de PSC i ERC fins al PP i els Comuns

A la llista hi ha municipis com Lleida, Tarragona i l'Hospitalet, on governa el PSC. O municipis de les comarques gironines com Salt, governat per ERC, i Figueras, amb l'alcaldia a mans de Junts. La llista inclou Igualada, també de Junts, o localitats amb independents com Arbúcies i Fogars de la Selva.

Aquesta pràctica afecta tot l'espectre polític i també hi ha municipis governats pel PP, com Badalona, o pels Comuns, com el Prat de Llobregat. Aquesta llista l'han confeccionat entitats i oenagés a través de les denúncies de particulars. El nombre de localitats que dilaten els terminis podria ser més gran.

Els ajuntaments estan obligats a empadronar els nouvinguts amb independència de la seva situació legal. De fet, una de les propostes que Sílvia Orriols no va poder complir per estar fora de la llei va ser no empadronar els immigrants il·legals. Però, en canvi, la llei dóna un termini de tres mesos per efectuar el registre.

Un tema polèmic

Un ajuntament no pot denegar el padró a ningú, i aquest és condició indispensable per accedir als serveis públics bàsics com ara la sanitat i l'educació. Això ha portat el Govern i la premsa subvencionada a acusar Sílvia Orriols. Li responsabilitzen de deixar una desena de famílies sense serveis bàsics al seu municipi.

L'alcaldessa es defensa dient que només compleix el programa electoral, i que els que se salten la llei són altres. Per exemple, donant privilegis als que arriben a municipis com el seu a "viure del conte" i "benefificar-se de les ajudes públiques". Però en realitat, el problema del padró ve de més lluny i està més estès del que sembla.

De fet, si és veritat que hi ha municipis saturats que dilaten els processos per dissuadir l'arribada de més immigració, en altres casos hi intervenen altres factors. Com la manca de coneixement per part dels nouvinguts. Cal tenir present que el padró és una obligació per a l'ajuntament, però també per a la persona.