L'esquerra silencia la violació d'una dona per dos estrangers a Terrassa

La brutal violació d'una dona per part de dos estrangers a Terrassa no ha merescut la compassió del feminisme radical d'esquerres. Tot i que el cas ha adquirit ressò gràcies a les xarxes socials, ha estat ignorat per organitzacions i dirigents feministes. Es tracta d'una constant en el feminisme d'esquerres, que només denuncia aquelles agressions que serveixen per justificar el seu relat. 

L'exconsellera d'Igualtat de la Generalitat, Tània Verge, és el millor exemple. Fa només uns dies va criticar amb vehemència al seu compte de X l'absolució de Dani Alves. Va exigir “formació en perspectiva de gènere” per als jutges, “perquè les sentències tinguin en compte l'estructura social subjacent a la violència sexual”.

Però ni Tània Verge ni altres reputades defensores del feminisme radical han alçat la veu contra el jutge que ha deixat lliures dos violadors sud-americans a Terrassa. De res va servir que un d'ells tingués 15 antecedents, o l'atrocitat de l'agressió denunciada per la víctima. La denunciant, una dona de 37 anys, no només ha estat abandonada per la justícia sinó també per l'esquerra feminista.

Què diferencia els dos casos?

Curiosament, el cas va ser denunciat per Dani Esteve (Desokupa) al seu canal de Youtube. També va ajudar a la seva difusió Roberto Vaquero, líder del Frente Obrero i, com Esteve, ubicat habitualment a la "fachosfera". Una raó de més perquè l'esquerra es negui a denunciar el cas.

La diferència entre el cas de Dani Alves i aquest és que el primer sí encaixa amb el relat de l'esquerra feminista. La rellevància del presumpte agressor alimenta la idea de les relacions de poder que operen en la lògica masclista. De la mateixa manera que la seva absolució demostraria l'existència d'una justícia patriarcal.

Per això Tània Verge es fa ressò de casos com aquest o el de Luis Rubiales. Però en canvi va callar davant l'agressió d'una menor al Magic de Badalona, davant les manades de Manresa o Sabadell, o davant aquesta nova agressió a Terrassa.

Què tenen en comú tots aquests casos? Les violacions van ser perpetrades per homes estrangers, amb un suposat component de vulnerabilitat. L'esquerra considera que donar veu a aquests casos és alimentar el racisme, l'extrema dreta i els discursos d'odi.

El feminisme que sí alça la veu

El cas sí ha estat denunciat per feministes com Elena Ramallo, que l'esquerra considera d'extrema dreta. Aquesta dona valenta sí ha alçat la veu per assenyalar el jutge que ha deixat lliures els violadors. També ha demanat que en aquests casos, el Consell General del Poder Judicial entri d'ofici.

En el rerefons d'aquest cas hi ha també el debat sobre la vinculació entre la immigració i l'augment de les agressions sexuals. Les dades d'Interior i Justícia assenyalen un alarmant percentatge d'estrangers en els delictes sexuals. L'esquerra nega fins i tot que hi hagi un augment de les violacions, sinó que ara es denuncia més.

Però el doble raser a l'hora de denunciar uns casos i callar davant d'altres resta credibilitat a alguns sectors del feminisme. De moment, tampoc l'actual consellera d'Igualtat, del PSC, s'ha manifestat sobre aquest cas.