L'esquerra reivindica el vel de Driouech: 'dret de les dones al propi cos'

El vel islàmic ha tornat a ser motiu de trifulga aquesta setmana al Parlament. La diputada musulmana d'ERC, Najat Driouech, va tornar a dirigir-se una vegada més a Sílvia Orriols de forma despectiva. Això va originar un intercanvi de retrets que va acabar amb el president de la cambra, Josep Rull, advertint a la diputada d'Aliança Catalana.

"Se li hauria de caure la cara de vergonya per publicar a les seves xarxes socials fotos de temporeres dient que estan cobrant subsidis de la Generalitat". Aquesta va ser la interpel·lació de Driouech a Orriols que va obrir la caixa dels trons. "Vergonya li hauria de fer a vostè per normalitzar la misogínia i el fonamentalisme islàmic en aquesta cambra", va respondre la líder d'Aliança Catalana.

Josep Rull va cridar l'atenció a Sílvia Orriols per "imputar actuacions de caràcter inadequat, il·legal o delictiu". Va afegir que "tampoc es pot ofendre a una altra diputada de la cambra".

Els drets de les dones musulmanes

La polèmica va arribar a les xarxes socials, on la regidora d'ERC-EUiA Yasmina Sánchez Oussadik va recolzar Najat Driouech i va cridar a combatre el feixisme. "El que ha passat avui al Parlament és molt greu. El racisme i els discursos d'odi són delicte i no els podem banalitzar", va afirmar en relació amb el que va ocórrer.

La diputada Najat Driouech ha rebut altres expressions de suport, entre les quals crida l'atenció la d'Unitat Contra el Feixisme i el Racisme. L'entitat ha mostrat el seu suport "a les nostres companyes musulmanes" i ha defensat "els seus drets". Inclòs "el seu dret a decidir sobre el seu propi cos".

Han afirmat que aquells que neguen aquest dret "no només són islamòfobs, sinó que promouen l'opressió de les dones". És a dir, reivindiquen el vel islàmic com un símbol de la llibertat de les dones. I consideren que aquells que s'oposen al vel islàmic oprimeixen les dones.

Símbol de llibertat o d'opressió?

Per a l'islam i l'esquerra woke el vel islàmic és un símbol cultural, i el seu ús és una manifestació del dret fonamental de llibertat religiosa. Qualsevol opinió contrària és encasellada en la islamofòbia, fruit del supremacisme blanc occidental. UCFR va més enllà i el cataloga com a font de llibertats i drets de les dones musulmanes.

Per contra, hi ha una corrent radical que considera el vel islàmic un símbol de misogínia i fonamentalisme islàmic. Això inclou des de la seva modalitat més suau, el hijab, fins a les peces més severes, com el burka o el nicab.

Al mig hi ha els crítics amb el vel islàmic quan es tracta d'una imposició i no de la decisió lliure de la dona. La submissió de la dona en l'islam fa que en la majoria de casos, lamentablement, el hijab sigui més una imposició que una decisió lliure. Cada vegada més dones dins del feminisme ho consideren un element d'opressió de les dones.

El cas més flagrant de la contradicció de l'esquerra és quan van ignorar la lluita de les dones iranianes per treure's el vel. A l'Iran anar sense vel pel carrer és motiu de detenció, tortura i fins i tot mort. Per això tuits com el d'UCFR cada vegada grinyolen més.