L'esquerra mediàtica blanqueja la corrupció per aturar l'extrema dreta

"No és el mateix robar quan es creu en el campi qui pugui, que fer-ho quan es defensa la justícia social per a tothom". Aquesta frase que faria enrojolar a qualsevol la va escriure la periodista Marta Nebot sense cap mena de recança en un diari de tirada nacional. Amb això volia defensar la superioritat moral de l'esquerra, que pel que sembla justifica la corrupció.

Nebot, que s'ha significat durant anys com una de les periodistes afins al sanchisme, no és un cas aïllat. "Tenim la responsabilitat compartida d'evitar que aquesta crisi doni peu a l'extrema dreta". Aquesta altra frase l'ha pronunciada en directe Carles Francino des de les ones de La Ser.

Aquests exemples marquen el relat oficial de l'esquerra mediàtica, que ha anat canviant els darrers dies. Del xoc inicial van passar a la duresa amb el Govern, per després blanquejar la corrupció del PSOE.

Els tòtems mediàtics afins al Govern defensen que no és el mateix la corrupció del PP que la del PSOE. També defensen la tesi que Pedro Sánchez no en sabia res, i que va ser una víctima més d'Ábalos i Cerdán. Però sobretot, agiten la por a l'extrema dreta per mantenir les files tancades.

El PSOE, víctima de l'extrema dreta

Tot i que divendres semblava que tot s'ensorrava, Pedro Sánchez va tocar a arrebato i aquí no es mou ningú. Ara toca defensar amb ungles i dents la integritat posada en qüestió. I el mateix Sánchez ha demostrat en diverses ocasions que poques coses hi ha més mobilitzadores que la por a l'extrema dreta.

Menció especial mereix Javier Ruiz, que des de la televisió va parlar de la corrupció del PP el dia que va esclatar l'escàndol de Santos Cerdán. Tampoc es queda enrere Ignacio Escolar, que ha posat l'accent en el problema que suposa la crisi d'un partit que va arribar per frenar l'extrema dreta.

Els periodistes i analistes propers al PSOE que han denunciat amb duresa la corrupció són acusats de traïdors, i fins i tot de feixistes. És el cas d'Antonio García Ferreras, a qui acusen de fer el joc al PP i a Vox.

A l'altra banda, els que s'han quedat al vaixell difonen ara la teoria que Koldo García era un talp de la Guàrdia Civil. Intenten demostrar que tot ha estat un muntatge de l'extrema dreta mediàtica i judicial per carregar-se el Govern. Una cosa lògica, després de mesos dient que no hi havia corrupció.

Un cas semblant a Catalunya

Tot i que en aquest cas s'ha manifestat de manera grollera, l'estratègia no és nova. A Catalunya, ERC també va justificar així les irregularitats descobertes a la Direcció d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). La diputada republicana d'origen marroquí, Najat Driouech, va acusar els qui demanaven explicacions d'estar encoratjant els discursos d'odi i l'extrema dreta.

Això s'ha convertit en l'excusa perfecta per blanquejar-ho i justificar-ho tot. Tant ERC a Catalunya com el PSOE a Espanya s'han erigit com a dics de contenció de l'extrema dreta. Això els empara per cometre qualsevol latrocini.