Agencia Espanya presumeix de PIB mentre tres de cada quatre llars no arriben a final de mes
Mai abans no havíem arribat a una separació tan gran entre la macroeconomia i la crua realitat de la butxaca
El contrast entre els discursos oficials i la realitat quotidiana de milions d'espanyols mai no havia estat tan evident. Mentre el Govern exhibeix unes dades macroeconòmiques que mostren creixement, estabilitat i optimisme, les famílies viuen atrapades en una situació ben diferent. Més en particular, cada cop més llars tenen serioses dificultats per arribar a final de mes.
Tenir una família ja és un privilegi | Cedida
Un informe recent de la Federació Espanyola de Famílies Nombroses confirma el deteriorament. Segons les dades, només un 24% de les llars declara viure sense problemes econòmics. La resta, tres de cada quatre famílies, reconeixen que els seus ingressos no arriben per cobrir les despeses bàsiques del dia a dia. L'escenari és encara més preocupant quan s'observen les famílies amb fills. El 31% compta amb ingressos inferiors a 2.000 euros mensuals, xifra clarament insuficient per sostenir el cost de la vida actual.
Un problema que la inflació agreuja
L'augment de la inflació a l'eurozona i l'encariment dels aliments bàsics intensifiquen la pressió sobre les butxaques. La tornada a l'escola i les despeses associades a la rutina familiar de setembre han suposat un nou cop per a moltes llars. Lluny de millorar, la situació s'enquista en un context en què les famílies necessiten recórrer a descomptes, cupons o promocions.
De fet, aquestes petites estratègies d'estalvi es converteixen en la taula de salvació per a milers de famílies. Allà hi troben —a les aplicacions de supermercats— la manera d'accedir a productes de qualitat sense renunciar-hi. Tanmateix, la dependència d'aquest tipus de mecanismes mostra el grau de vulnerabilitat econòmica al qual s'han vist abocades.
La paradoxa de la macroeconomia
Tot i que Espanya presumeix de creixement del PIB i d'estabilitat macroeconòmica, la renda per càpita continua estancada en nivells de fa 25 anys. Això implica que la prosperitat estadística no es tradueix en benestar real. Al contrari, ambdós camins se separen: els documents oficials són cada cop millors i les butxaques familiars cada cop pitjors.
La prova és que la famosa “convergència” amb Europa en termes de PIB per càpita no s'ha produït. És més, passen els anys i continuem veient el mateix cicle econòmic. Quan l'economia espanyola creix, ho fa amb força, però quan es contrau, la caiguda és igual de brusca.
El Govern té menys marge del que sembla | Europa Press
Els experts coincideixen a assenyalar les causes estructurals: baixa productivitat, ocupació precària i un mercat laboral marcat per salaris baixos. A això s'hi afegeix un creixement demogràfic descontrolat que dilueix encara més la renda per càpita i encarix l'habitatge. Això priva milions de joves de la possibilitat d'estalviar o d'accedir a una llar en propietat.
En definitiva, el país s'enfronta a una paradoxa cada cop més evident. Espanya presumeix de xifres macroeconòmiques que desperten titulars optimistes, però la realitat als carrers i a les famílies és ben diferent. Tres de cada quatre llars no arriben a final de mes, i la sensació generalitzada és que la recuperació no arriba mai a les butxaques.
Més notícies: