Espanya i Catalunya, al revés de la UE amb la immigració il·legal

Aquesta setmana, el Govern central ha anunciat la seva intenció de regularitzar 200.000 immigrants a Catalunya en els pròxims dos anys. Serà gràcies a l'entrada en vigor dimarts vinent del nou Reglament d'Estrangeria. La consellera de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat, Mónica Martínez Bravo, ha posat en valor un model d'immigració "més just i inclusiu". 

L'anunci s'emmarca en l'ambiciós pla del Govern de Pedro Sánchez per regularitzar immigrants il·legals de manera massiva. El mateix Govern va promoure la legalització de mig milió d'immigrants que resideixen a Espanya de manera irregular.

Forma part, per tant, d'una estratègia conscient d'aquest govern arrossegat en aquests temes per Sumar, ERC i Bildu. Altres partits amb més reserves cap al tema de la immigració, com Junts i PP, no s'hi van oposar. De fet, l'única formació que va votar en contra al Congrés dels Diputats va ser Vox. 

El debat va confrontar dues posicions oposades. La d'aquells que defensen la regularització com el compliment dels drets humans i laborals, i que veuen la immigració com a necessària i positiva. Per contra, la d'aquells que temen un efecte crida que complicarà encara més la crisi migratòria i el col·lapse dels serveis.

El que és evident és que Espanya i Catalunya són una excepció en la tendència actual dels països del nostre entorn. Mentre la UE està donant un gir obligat per la crisi migratòria, el Govern espanyol facilita la regularització massiva d'estrangers.

La UE endureix la seva posició amb la immigració

El nou Pacte de Migracions i Asil de la UE, aprovat l'any passat, va suposar un gir radical a les polítiques migratòries de la unió. Després de l'experiment fallit de fronteres obertes, fins i tot els països europeus més progressistes han virat la seva estratègia. Han endurit tant les condicions d'entrada al país, com per sol·licitar asil i regularitzar la seva situació legal.

Països que van ser pioners del welcome refugees, com Suècia, Alemanya i Dinamarca, ara lideren el tancament de fronteres. En molts països de la unió s'estan implementant solucions per frenar l'entrada d'immigrants. S'estan accelerant les deportacions i s'ha ampliat el temps de residència requerit per obtenir els papers.

No només la dreta, també líders socialdemòcrates estan reconeixent el col·lapse migratori i l'amenaça de la seguretat. Els líders europeus, davant l'auge de les opcions identitàries, també han donat un gir pragmàtic amb la immigració.

Espanya i Catalunya, al revés

Espanya porta des del 2023 batent rècords d'arribada d'immigrants il·legals a les costes espanyoles, i aquest any va pel mateix camí. Això està tensionant les comunitats autònomes. Entre elles Catalunya, una de les que més immigració il·legal absorbeix.

Malgrat el desafiament que això suposa per a la seguretat i el desequilibri que produeix en els recursos i els serveis públics, els governs segueixen sense prendre mesures. Al contrari, segueixen alentint la immigració proclamant les seves bondats. I al revés que la resta dels països de l'entorn, relaxen les condicions d'entrada i accés a la regularització.

L'esquerra defensa que la immigració és necessària per compensar el saldo negatiu de la natalitat autòctona i per reforçar el mercat de treball. Segons diuen, tindrà un efecte positiu en l'estat del benestar i en la guardiola de les pensions. 

Per a sectors contraris asseguren que la immigració il·legal massiva trenca l'equilibri del mercat laboral i devalua els salaris. A més, estudis recents demostren que els immigrants costen més diners del que aporten. Tampoc és segur que vagin a pagar les pensions, perquè només un 20% tenen un balanç fiscal positiu al llarg de la seva vida.