Els immigrants costen més diners dels que aporten a l'estat segons un estudi europeu

L'impacte fiscal net és l'indicador per valorar quant contribueix un ciutadà a generar ingressos públics i quina part d'aquests ingressos acapara. És a dir, la diferència entre el que aporta i el que percep. Això és fonamental per afrontar el debat latent sobre el repte migratori i la crisi de l'estat del benestar a la zona euro.

Un estudi recent sobre l'impacte econòmic de la immigració als Països Baixos alerta d'algunes disfuncionalitats.

En The Long-Term Fiscal Impact of Immigrants in The Netherlands, els seus autors afirmen que només el 20% dels immigrants presenten una contribució fiscal positiva al llarg de la seva vida. És a dir, que en la resta (80%) la despesa fiscal supera els ingressos. Això, no obstant, té alguns matisos.

Per exemple, els immigrants de primera generació procedents de països desenvolupats generen una contribució positiva mitjana de 42.000 euros per persona. En canvi, els originaris d'Àfrica suposen un dèficit de 167.000 euros per persona de mitjana.

Realitats sobre immigració i impacte fiscal

Les condicions socioeconòmiques també són rellevants. Els immigrants laborals tenen en general una aportació positiva al balanç fiscal (més ingressos que càrregues). En canvi, els refugiats i la reagrupació familiar suposen més una càrrega que un benefici.

L'impacte fiscal dels refugiats, segons l'informe, comporta 400.000 euros per persona al llarg de la seva vida a les arques holandeses. Això és així per la baixa participació laboral, a vegades amb salaris molt baixos (contribucions molt baixes), en comparació amb les transferències socials.

Una altra dada interessant té a veure amb els immigrants de segona generació. Encara que aquests tenen nivells educatius semblants als natius, els retorns d'aquesta educació en el mercat laboral són menors. La qual cosa es tradueix en una menor recaptació fiscal.

Si els immigrants occidentals tenen un impacte positiu de 210.000 euros, els extracomunitaris suposen un dèficit de 315.000 euros. Això és així perquè aquests immigrants, a diferència dels seus pares, ja han nascut als Països Baixos. I per tant consumeixen més recursos des que neixen fins que moren.

Això té una altra derivada i és la crisi en què es troba l'estat del benestar als països europeus. En el cas de la segona generació, els recursos que consumeixen abans i després són incapaços de compensar el que aporten durant la seva vida laboral. Els únics capaços d'oferir un balanç positiu són els procedents de països desenvolupats, amb treballs qualificats i sous més alts.

Als Països Baixos, persones procedents de Pakistan, Turquia i Àfrica Central suposen un cost d'entre 200.000 i 300.000 euros per persona. Els que tenen un impacte més negatiu són els originaris de l'oest d'Àfrica, Carib, Sudan i el Marroc.

Impacte fiscal de la immigració a la UE

L'estudi holandès es complementa amb l'informe europeu sobre l'impacte fiscal net de la immigració (2020). Segons les dades de la UE, el pic positiu en les contribucions s'assoleix més ràpidament en els natius que en la immigració. Sobretot la procedent de tercers països.

De forma general, les despeses en pensions i altres prestacions de la vellesa suposen una proporció molt alta de la despesa social. En canvi, les contribucions a la seguretat social representen la proporció més alta de les contribucions fiscals. Més que els impostos i les taxes sobre el consum.

En comparar l'impacte fiscal dels natius amb els immigrants de tercers països, sorgeixen tres realitats.

1. Els natius contribueixen més en els impostos sobre la renda.
2. La despesa en pensions també és més alta per als natius.
3. Les transferències socials són més altes per als immigrants nascuts fora.

Que els natius contribueixin amb més impostos i suposin un major cost en pensions s'explica perquè solen tenir salaris més alts que els immigrants. Quant a les transferències socials, té a veure amb característiques sociodemogràfiques com el nombre de fills.

Una última dada és que gairebé no hi ha diferència en l'impacte fiscal dels natius i el dels immigrants amb un alt nivell educatiu. La qual cosa situa el debat no només en la coordenada immigració sí o immigració no, sinó també en quin tipus d'immigració importem.

*Fonts:

The Long-Term Fiscal Impact of Immigrants in The Netherlands (Jan van de Beek, Joop Hartog, Gerrit Kreffer i Hans Roodenburg), 2024

Projecting the Net Fiscal Impact of Immigration in the UE (Joint Research Center & European Comission), 2020