Esclata la guerra entre Carles Puigdemont i Sílvia Orriols

El juliol del 2023, Carles Puigdemont va sorprendre amb unes declaracions en què lloava Xavier García Albiol i criticava durament Aliança Catalana. “Hi ha una percepció a Badalona, i potser no sigui equivocada, que Albiol va ser i pot ser un bon alcalde”, va afirmar a Rac1. A continuació va lamentar que a Ripoll no s'arribés a un acord per impedir l'arribada de Sílvia Orriols a l'alcaldia: “Lamento molt que un municipi tan important estigui a les mans de qui està”.

Setmanes abans s'havia viscut un intens debat dins de Junts sobre si participar o no al cordó sanitari Aliança Catalana al costat del PSC, ERC i la CUP. El sector de Puigdemont va pressionar per arrabassar l'alcaldia Sílvia Orriols, però Laura Borràs es va posicionar en contra. “Jo no sóc partidària”, va dir la presidenta de Junts, “si defenso que contradir la voluntat popular quan ens perjudica no és correcte, fer-ho quan ens afavoreix, tampoc”.

Des de llavors ha plogut molt i han passat moltes coses.

Primer, un cicle electoral negatiu per a Junts que ha perdut pes a les institucions municipals i al Congrés, i va sortir derrotat a la batalla amb el PSC per la Generalitat.

Segon, la guerra interna a Junts en què Carles Puigdemont va optar per apartar el sector de Laura Borràs i refermar la vella guàrdia convergent. Tercer, un viratge ideològic i estratègic del partit consistent en un gir a la dreta per recuperar la centralitat i l'hegemonia del nacionalisme conservador a Catalunya.

A això cal afegir l'enfonsament del processisme en general, que afecta sobretot ERC i la CUP, però també Junts. I un declivi de la figura de Carles Puigdemont, abandonat per una part important de les bases i cada cop més discutit dins de la seva pròpia formació.

Orriols en auge, Puigdemont en declivi

En paral·lel s'ha produït un apogeu d'Aliança Catalana, que en pocs mesos es va apoderar del relat i va començar a marcar l'agenda política i el debat públic en qüestions com la immigració i la delinqüència. Va ser simptomàtica la rebel·lió dels alcaldes de Junts per endurir el discurs migratori i de seguretat. A més, la figura de Sílvia Orriols es va revalorar a la mateixa velocitat amb què Carles Puigdemont perdia popularitat.

Les alarmes a Junts es van disparar quan Aliança Catalana va anunciar la seva intenció de concórrer a les eleccions autonòmiques del 12 de maig. Els nervis van portar Junts a signar un acord amb PSC, ERC, CUP i Comuns per no pactar amb Aliança Catalana després de les eleccions. Els temors es van confirmar la mateixa nit electoral, quan es va demostrar el forat que havia fet Aliança Catalana a la candidatura de Puigdemont.

Moció de censura a Ripoll?

A hores d'ara ja no queden dubtes dins de Junts sobre l'amenaça que suposa Aliança Catalana per a la seva supervivència política. La fugida de dirigents i militants a la formació identitària mostra un canvi de tendència que compromet l'ambició de Puigdemont de reagrupar l'independentisme sota el comandament. Tots els intents de Junts de tancar el pas a Aliança Catalana fins ara no han funcionat, i el seu líder hauria pres una decisió a la desesperada.

Als primers compassos de la legislatura, Junts ha volgut contrarestar l'èxit d'Aliança Catalana emmordassant Sílvia Orriols des de la presidència del Parlament que ostenta Josep Rull. Però això no ha fet res més que disparar la popularitat de l'alcaldessa de Ripoll i evidenciar els nervis de Junts. Així que l'expresident hauria decidit debilitar Aliança arrabassant-li el centre de poder, l'alcaldia de Ripoll.

L'expresident estaria maniobrant perquè la secció local de Junts a Ripoll forci una moció de censura contra el govern de Sílvia Orriols . Això sí, per fer-ho hauria de pactar amb el PSC, i això restaria credibilitat a l'estratègia nacional de Junts amb Salvador Illa a la Generalitat. A més, la moció de censura arribaria més d'un any tard, quan Aliança Catalana ja s'ha aconseguit consolidar en el sistema polític català.

Una estratègia suïcida

Tot i que l'erràtica estratègia de Puigdemont va molt més enllà, i impacta directament a la crisi oberta dins del seu partit. Amb el temps s'ha demostrat que apartar Laura Borràs i pactar amb el PSOE implicava perdre una part important de l'electorat que ha trobat acomodament a les files d'Aliança Catalana. A Junts no tenen clar que obrir un front contra Aliança Catalana sigui el que sigui oportú, i creuen que cal centrar-se a desemmascarar el govern “espanyolista” de Salvador Illa.

Una moció de censura a Ripoll obligaria Junts a rectificar el seu viratge a la dreta per pactar amb les esquerres a l'ajuntament de la localitat. Però, a més, evidenciaria encara més la polarització entre el nou independentisme que representa Orriols i un processisme on ja no es diferencia entre Junts i ERC. Els de Sílvia Orriols podrien acusar fàcilment Puigdemont d'haver pactat amb el PSC per arrabassar-li l'alcaldia de la mateixa manera que ERC va pactar amb el PSC per donar la Generalitat a Salvador Illa.

Hi ha una altra derivada, i és que si Junts arrabassa l'alcaldia de Ripoll a Aliança Catalana haurà alliberat Sílvia Orriols per dedicar-la exclusiva a la política nacional. Per això hi ha sectors a Junts que recomanen a Carles Puigdemont ignorar Aliança i continuar marcant terreny en qüestions com la seguretat i l'ordre públic. El pitjor de tot això, per a Junts, és la sensació que entrar al cos a cos amb Sílvia Orriols ara mateix és anar a una batalla perduda.