El llegat de Joan Ignasi Elena: així han augmentat els delictes greus a Catalunya

Joan Ignasi Elena ja no és conseller de l'Interior de la Generalitat. Ara exerceix de diputat ras d'ERC i, des de la setmana passada, també és el president de la comissió de Cultura del Parlament.

I és que, si Elena ha demostrat alguna cosa en la seva carrera política és la seva capacitat d'adaptació per continuar vivint de l'erari públic. Només així s'explica que porti més de tres dècades empalmant càrrecs a la política des que va ser diputat per primera vegada el 1992 (amb el PSC).

El cas és que Joan Ignasi Elena va deixar el càrrec al capdavant de la Conselleria de l'Interior amb la delinqüència disparada. Catalunya va tancar el 2023 amb un augment del 5,6% de la criminalitat convencional respecte de l'any anterior. Van destacar les pujades dels homicidis (+12,7%), les temptatives d'homicidi (+18,9%), les violacions (+34,1%), els furts (+4,9%) o els robatoris amb violència (+1,5%). Tot i això, el millor és allunyar una mica el focus per veure quin ha estat el llegat real de Joan Ignasi Elena com a conseller de l'Interior.

Comparar les dades actuals amb què va haver-hi quan va accedir al càrrec té el seu parany. Evidentment s'ha incrementat la criminalitat a la seva etapa com a conseller de l'Interior, però el 2021 encara hi havia algunes restriccions per la pandèmia. Per tant, el més fidel és comparar les darreres dades publicades (primer semestre de 2024) amb les del mateix període de l'any 2019, abans de les restriccions.

Observant les dades totals, podria semblar que Joan Ignasi Elena ha fet una bona feina com a màxim responsable polític de la seguretat a Catalunya. En els primers sis mesos del 2024 es van comptabilitzar 214.832 delictes, un 9,26% menys dels que hi va haver en el mateix període del 2019 (236.771). Tot i això, la lletra petita de les dades publicades pel Gobierno posen en dubte la suposada bona feina que ha fet el ja exconseller.

Augmenten els delictes greus a Catalunya

Si la criminalitat general ha baixat en aquests cinc anys ha estat pel descens de delictes com les sostraccions de vehicles, els furts o la considerada “resta de criminalitat convencional”. I és que, els delictes considerats més greus, aquells que generen més inseguretat a la població, han augmentat dràsticament.

Aquests cinc anys, els homicidis han incrementat un 110% i les temptatives d'homicidis ho han fet un 56,18%. També han augmentat les lesions greus i menys greus i baralles tumultuàries (+26,61%) i les violacions (+197,19%). L'únic delicte considerat greu que ha baixat és el dels robatoris amb violència, que han baixat un tímid 2,72%.

Així, malgrat que la criminalitat general hagi baixat, han augmentat considerablement aquells delictes que més posen en risc la seguretat dels ciutadans. I és que, com tothom sap, no és el mateix ser víctima d'un furt o que et robin al cotxe, que ser víctima d'un homicidi, d'un intent d'assassinat o d'una violació.

De fet, els delictes contra persones es troben actualment en màxims de la darrera dècada. I, encara que a la dècada anterior alguns delictes tenien índexs més alts, la tendència ascendent dels últims anys en aquest tipus de delictes és més que evident.

Un cop més, les “percepcions” de les quals sempre ha presumit Joan Ignasi Elena per maquillar o directament ocultar l'augment de la delinqüència a Catalunya en els darrers anys queden en dubte amb les dades oficials sobre criminalitat publicades pel Ministeri de l'Interior.