ERC i Junts tornen a barallar-se a la 'llotja' de Pedro Sánchez

Amb la vocació mediàtica que el caracteritza, Gabriel Rufián ha qualificat el Congrés dels Diputats com una "llotja". Més en concret, ha dit que el Gobierno “es comporta com si això fos una llotja”. El PSOE "llança aquí les iniciatives i els grups s'han de barallar entre ells", va dir el portaveu d'ERC.

I si no una llotja, el que també podria ser el Congrés és una plaça de bous, on el PSOE toreja com pot els seus socis:

El que és segur és que la política parlamentària de la nostra època és una mostra que la realitat pot ser força decebedora. Corren rius de tintes, les forces polítiques fan tota mena de discursos i no falten paraules gruixudes. Però a l'hora de la veritat moltes iniciatives legislatives sorgeixen a l'últim minut. La reforma fiscal del Gobierno n'és un bon exemple: avui es vota al Congrés i res no està assegurat.

Subhastes a la llotja

Més enllà de la qüestió econòmica, la gran incògnita era com el PSOE posaria d'acord 'Frankenstein' per aprovar les mesures fiscals. A més, la fiscalitat és el punt de trobada perfecte entre la confrontació partidista i l'economia. Això explica que durant aquests dies hàgim assistit a tota mena de polèmiques sobre els impostos a la banca, a les energètiques o a les classes mitjanes.

Seguint l'estratègia de visibilitat i perfil fort, Junts ha tingut molt de protagonisme en la reforma fiscal. Des del principi, Junts (i el PNB) va ser la veu de les empreses energètiques, que tenen moltes inversions a Tarragona i, en alguns casos, estan compromeses amb la descarbonització, cosa que dona oxigen al PSOE davant dels seus socis d'esquerres. Ara bé, el problema és que el principal adversari de Junts, que és ERC, representa l'altra meitat de 'Frankenstein'.

Juntament amb Bildu i BNG, ERC es va mostrar totalment contrària a rebaixar impostos a les grans energètiques (i també a la banca). Davant d'això, el PSOE va fer un dels seus jocs de mans habituals i va assegurar als republicans que prorrogaria l'impost a les energètiques. Mentrestant, Nogueras assegurava que “a nosaltres ningú ens ha posat sobre la taula un impost a les elèctriques. No es votarà al ple de dijous”.

Junts guanya terreny a ERC i el PSOE (PSC) a tots dos

Amb aquesta situació, assistim a un altre dels patrons d'aquesta legislatura: la translació de la lluita política entre ERC i Junts al Congrés, que sempre capitalitza el PSOE (i el PNB menys).

I és que, des de les darreres eleccions generals, ERC s'està veient superada per la capacitat de Junts per pressionar (o que almenys ho sembli) el Gobierno. A més, cal recordar que, abans que Puigdemont fes president Sánchez, ERC no tenia la més mínima competència en aquest àmbit. De fet, Puigdemont assegurava que “Pedro Sánchez no serà primer ministre amb els vots de Junts”.

Els exemples han estat molt nombrosos: el repartiment de menes, l'ajuda a les Canàries, el traspàs de la immigració, la regulació immobiliària, la lluita contra la multireincidència, etc. En aquest sentit, la reforma fiscal només és un exemple més que s'uneix a aquesta llista. Quan s'oblidi, tocarà el següent exemple, que són els Pressupostos Generals de l'Estat.

Si la situació es mira des de fora de Catalunya, s'observa que Junts s'ha instal·lat en la contradicció ideològica de Frankenstein. És a dir, acollir des de dretes nacionalistes fins a esquerres sobiranistes i wokes. Amb una pluralitat d'ideologies que és insalvable, la coalició només és un joc de força que, en el cas de Junts i ERC, reflecteix la decadència processista.

A més, tots dos partits estan inutilitzats pels seus propis errors estratègics. En el cas d'ERC, la seva guerra interna trigarà molt a calmar-se, i en el cas de Junts, la situació personal de Puigdemont amb l'amnistia els pren el marge de maniobra. Mentrestant, Pedro Sánchez.