Sánchez s'agafa al salvavides de Puigdemont per tirar endavant la reforma fiscal

Encara que no se n'hagi parlat gaire, el Gobierno de Sánchez havia de resoldre la qüestió de la reforma fiscal que li va prometre a Europa. Sense aquesta reforma, Espanya no tenia accés als 7.500 milions que corresponen al cinquè pagament dels fons europeus. El problema, com sempre, era la fragmentació parlamentària i la disparitat de criteris entre els membres de 'Frankenstein'.

Entre altres obstacles, el PSOE no trobava els suports de les dretes nacionalistes (Junts i PNB) per fer permanents els impostos a la banca i a les energètiques. Com explicàvem a E-Notícies fa uns quants dies, Junts es negava a aprovar el "impuestazo" del PSOE a les empreses energètiques. Segons va explicar la diputada Nogueras, ells no posarien en risc “sota cap concepte” les inversions a Tarragona.

Al final, els juntaires van complir la seva amenaça i van tombar l'impost a les energètiques, però han mantingut l'impost (temporal) a la banca.

Després d'aquest primer cop al Gobierno, Junts ha accedit a una altra versió de la reforma fiscal, que preveu pujades d'altres tributs. Es tracta, en fi, de la clàssica estratègia de Junts: tombar-ho gairebé tot en primera instància i, després, obrir-se a una segona proposta. El problema que això representa per al Gobierno és que els socis d'esquerres també tenen veu (i vot).

La proposta del braç dret de 'Frankenstein'

En aquesta ocasió, la reforma fiscal pactada amb Junts i el PNB inclou una bateria de pujades de diversos tributs. Entre ells, els més destacats són dièsel, IRPF, tabac, cigarretes electròniques i l'IVA als pisos turístics. Tot i que no tot són pujades. Junts també ha plantejat una reducció fiscal a les pimes mitjançant una retallada progressiva de l'impost de societats.

Però més enllà d'impostos com el de la banca, el tabac o les rendes del capital, al ciutadà corrent afectarà especialment el final de la bonificació al dièsel. Aquest era un dels asos a la màniga que el Ministeri d'Hisenda guardava al seu llibre blanc de la reforma fiscal. I a partir de l'1 d'abril de l'any 2025, s'eliminarà la bonificació que té el dièsel davant de la benzina.

Sens dubte, aquesta serà la pujada impositiva més polèmica i impopular. La raó de fons per gravar el dièsel és que la Unió Europea té aquest carburant al punt de mira pel seu elevat nivell de contaminació. La idea, en definitiva, consisteix a reduir la demanda mitjançant un augment artificial del preu.

També amb un ull posat al debat social, la reforma fiscal contempla la imposició de l'IVA als pisos turístics. Molt més popular, aquesta mesura també servirà al Gobierno (i a Junts, molt criticat en aquest aspecte) per dir que tenen present el problema immobiliari. L'estratègia és la mateixa que amb el dièsel: apujar el preu per desincentivar la demanda.

Però què diu el braç esquerre de 'Frankenstein'?

Tot aquest rosari d'esmenes a la reforma fiscal encara no té el beneplàcit de la meitat esquerra de 'Frankenstein'. De fet, Sumar, ERC, Bildu i Podemos ja han dit que no hi estan d'acord. No accepten que l'impost s'hagi eliminat a les energètiques i que l'impost a la banca sigui al final temporal.

ERC i Bildu, per exemple, diuen de manera conjunta que ells “no estaran mai al servei dels qui pretenen acabar amb una mesura de sentit comú com són els impostos a la banca i a les energètiques, els quals la societat basca i catalana comparteixen la majoria i que, per tant, no entendrien la retirada”.

Per part seva, Sumar s'expressa en uns termes molt similars i fan referència als seus acords de govern amb el PSOE. Així mateix, Podemos, en ple moment maximalista, no aprovarà cap reforma fiscal que els pugui deixar en evidència. A més a més, disposen de l'argument que aquest any la banca ha tornat a tenir beneficis extraordinaris.