Que les classes mitjanes preparin la butxaca: els nous impostos del Gobierno

La reforma fiscal era una de les grans carpetes que el Gobierno tenia obertes. A més de la qüestió econòmica, també hi havia la qüestió política, és a dir, posar d'acord els membres de 'Frankenstein'. Al principi, Junts i el PNB van acordar una reforma que, tot seguit, l'esquerra en conjunt (Sumar, Podemos, ERC i Bildu) va criticar.

El principal motiu per a les desavinences és que Junts i el PNB van tombar els impostos a les energètiques i van convertir en temporal l'impost a la banca.

En total, s'hauria recaptat la quantitat suficient per complir amb la Comissió Europea, que fica pressa a Espanya amb aquesta matèria. I com explica el destacat economista econòmic Javier Jorrín, el Gobierno ha hagut de cercar altres tributs per quadrar els comptes. I el resum és que, com és habitual, pagaran les classes mitjanes.

Els nous impostos

Sumar, per exemple, per donar el vistiplau a la reforma, va introduir un nou impost a les assegurances privades de salut del 8%. Això significa que al voltant de 12,4 milions de persones a Espanya pagaran aquest percentatge sobre la quota de la seva assegurança. És a dir, que el gruix de l'impost no el finançaran ni de bon tros les rendes altes.

Tot i que l'impost que portarà més polèmica serà el dièsel, que ja no comptarà amb la bonificació davant de la gasolina. La justificació d'aquest impost és (a més de recaptatòria) la contaminació més gran del dièsel, que també era una de les peticions d'Europa. El 57% dels cotxes d'Espanya funcionen amb dièsel, de manera que, novament, no és un impost a les rendes altes.

També s'introduirà l'IVA del 21% als pisos turístics. Aquesta va ser una altra reivindicació de Sumar, que va adoptar la demanda del sector turístic, que demanava que la competència dels pisos també pagaran l'IVA. Des de Sumar, però, han insistit que és una mesura per desincentivar aquests pisos i alleugerir el mercat immobiliari.

Finalment, també s'introdueixen noves pujades al tabac i als vapeadors. La justificació d'aquest impost és l'habitual en aquests casos: l'augment del preu desincentivarà la demanda. Però la veritat és que és un altre dels àmbits als quals s'ha agafat el Gobierno per compensar els impostos a la banca i les energètiques, valorats en prop de 2.000 milions d'euros.