Twitter: @LaCatalunyaWoke ERC demana més policia i més mà dura a l'Hospitalet
Assistim a un dels canvis de discurs més interessants de la política catalana dels darrers anys
ERC continua aprofundint en el seu gir discursiu sobre seguretat. El que fa tot just un any era considerat “punitivisme”, “criminalització” i “extrema dreta”, avui forma part de l’argumentari quotidià de la formació republicana. L’últim exemple ha aparegut a L'Hospitalet, on la secció local del partit ha difós un cartell que resumeix aquest canvi sense matisos: “Presència policial continuada + sancions + resposta efectiva”.
El missatge acompanyava una denúncia sobre els problemes de convivència a la plaça Escorca. “Que els veïns de la plaça Escorca no puguin descansar a les nits NO ÉS NORMAL”. La publicació s’ha viralitzat no tant pel contingut, sinó per la paradoxa: ERC reclama ara exactament el mateix que criticava:
El canvi no és només municipal. En l’últim ple de L'Hospitalet, el grup republicà va exigir modificar la gestió de seguretat i va arribar fins i tot a demanar la dimissió del responsable polític de l’àrea. Un plantejament que hauria estat impensable a l’ERC de fa dos o tres anys.
L'Hospitalet també pateix la inseguretat | Mossos d'Esquadra
Un gir que ve de dalt
El que passa a L'Hospitalet no és un cas aïllat. És el reflex d’un canvi accelerat que recorre tota ERC. La direcció del partit, conscient del desgast electoral i de l’avenç d’opcions com Vox i Aliança Catalana a zones metropolitanes, ha assumit que el seu discurs dels últims anys ja no connecta amb bona part del seu electorat.
Oriol Junqueras va obrir la porta al nou rumb en qüestionar el “creixement demogràfic descontrolat” i assenyalar que Catalunya “no necessita deu milions d’habitants”. Va ser el primer avís que la formació començava a moure’s cap a posicions més restrictives.
Però fa tot just un any ERC va votar en contra d’endurir el Codi penal, al·legant que les solucions “punitives” eren “paternalistes i primàries”. Avui, els seus propis dirigents reclamen mesures que aleshores qualificaven de “feixistes”.
El cas de Gabriel Rufián resumeix la magnitud del canvi. Al febrer deia: “Volem més Menes per a Catalunya i menys racistes subvencionats”. Aquest mateix mes, al Congrés, va assegurar que la immigració “és un repte per a la seguretat dels barris” i que l’esquerra té l’obligació de parlar-ne “encara que incomodi”. És el mateix dirigent, en qüestió de mesos, passant de negar el problema a vincular-lo de manera directa amb la inseguretat:
El pànic per les enquestes
El motiu del gir és evident i ho reconeixen fins i tot dirigents del partit: el pànic electoral. L’enquesta de La Vanguardia que situava Aliança Catalana com a primera força a Girona i Lleida va ser un punt d’inflexió. Des de llavors, ERC ha accelerat el canvi de rumb per no quedar despenjada en un debat que fa anys que evita.
El problema per als republicans és la seva credibilitat. Durant anys van liderar el discurs més obert en matèria migratòria i van negar qualsevol relació entre inseguretat i immigració. També van ser responsables directes de les polítiques d’Interior en els anys en què la delinqüència va repuntar amb més força a Catalunya.
Avui intenten presentar-se com un partit preocupat per la seguretat, però molts ciutadans recorden que van ser ells qui titllaven d’“extrema dreta” qualsevol que mencionés aquests problemes.
Més notícies: