ERC, acorralada després de la confessió de Pablo Iglesias sobre el traspàs d’immigració

Nova sacsejada en la política catalana després de la revelació de Pablo Iglesias. L'exvicepresident assegura que dirigents d'ERC van demanar a la seva formació tombar la delegació de competències d'immigració. L'assumpte ha reaparegut amb força en plena tempesta política i ha col·locat Oriol Junqueras al centre de les crítiques.

Segons Iglesias, “hi va haver dirigents d'ERC que, en privat, ens deien: si us plau, atureu això. No ho podem dir en públic perquè són competències per a Catalunya, però no sabem quin és l'objectiu de Junts”. ERC - cal destacar-ho - mai no va desmentir de manera explícita aquestes paraules. Tot això apunta que els republicans van jugar amb dues baralles: donar suport a Junts de cara a la galeria i torpedinar-lo entre bambolines.

La contradicció resulta encara més evident perquè, mesos després, aquests mateixos dies, ERC va votar a favor de la proposició de Junts. De passada, llançava dures crítiques contra Podemos per bloquejar la mesura. Gabriel Rufián va arribar a acusar-los de “centralistes” i d'incórrer en un “jacobinisme” que, al seu parer, atemptava contra l'autonomia catalana.

Més pedres en l'estratègia de Junqueras

La confessió d'Iglesias ha reobert el debat sobre la coherència d'ERC i l'estratègia de Junqueras dins de l'independentisme. Per a molts, ja no hi ha el més mínim dubte que ERC s'ha consumit durant anys en les maniobres palatines. Les xarxes socials s'han omplert de retrets.

L'advocat Jaume Alonso-Cuevillas, per exemple, advertia que “Si això és cert, és molt greu. Mentre alguns partits continuïn prioritzant els seus interessos electorals per damunt dels del país, no anirem enlloc”. El diputat de Junts al Congrés, Josep Pagès i Massó, ironitzava amb un breu comentari: “Queda tot entre companys”.

Molts usuaris van anar més lluny, acusant els republicans de traïció reiterada a l'independentisme. “La llista de deslleialtats d'ERC és tan llarga que fa fàstic”, “Si això és cert, la tomba d'ERC ja està completament oberta”. Aquest és el to general del desencant cap a ERC.

Quina és la conclusió profunda de tota aquesta situació? Doncs no és cap altra que a ERC li pesa molt més la batalla partitocràtica que la realitat social i ciutadana. L'eterna batalla amb Junts ha portat els republicans a maniobrar per i per a no perdre protagonisme electoral. En aquest sentit, el postprocés no és altra cosa que l'agudització de les pitjors dinàmiques del procés.

ERC i Junts, a remolc d'Aliança Catalana

Una altra de les conclusions és que Junts i ERC continuen dessagnant-se en el seu intent de tapar l'hemorràgia provocada per Aliança Catalana. Junts intenta desesperadament un gir a la dreta que li permeti retenir l'electorat preocupat per la degradació de Catalunya. ERC també ha iniciat un desplaçament cap al centre, qüestionant la Catalunya dels 10 milions.

El problema d'uns i altres és la credibilitat. A més, l'auge d'Aliança Catalana ha accentuat les diferències ideològiques entre Junts i ERC. El processisme travessa doncs una divisió cada cop més gran i una manca de credibilitat que erosiona les seves bases i els seus votants.