L'entorn mediàtic d'ERC ja proposa Rufián com a candidat a la Generalitat

“Del vot útil antifeixista, d'això aniran les pròximes eleccions”, així s'expressava Eduard Voltas en una peça d'opinió a Nació, altaveu habitual d'ERC. La seva tesi bàsica és que, dins del negociat de l'antifeixisme, Rufián és la figura amb més valor i potencial. Segons Voltas, Rufián té prou projecció com per fins i tot postular-se a president de la Generalitat.

Això revela quelcom que molts, tant dins d'ERC com fora, ja havien assenyalat: que Rufián és una figura amb vida pròpia. Forjat en la polarització mediàtica des de Madrid, i màxim representant de l'estratègia junquerista d'un independentisme ‘social’, Rufián és una categoria pròpia dins d'ERC. Això explica que també tingui un peu en aquesta galàxia indefinida de l'esquerra sobiranista i plurinacional.

Al parer de Voltas, que a tots els efectes compra l'estratègia d'ERC, Rufián mira Catalunya des de la perifèria. Això, diu Voltas, suposa una diferència amb Junts, que viu d'un vot tradicional de famílies catalanoparlants. En fi, encara estem en el marc processista “d'eixamplar la base” i portar l'independentisme als barris perifèrics i socialistes.

En aquest sentit, el que ve a dir Voltas és que hi ha marge per actualitzar aquesta estratègia, que clarament ha estat un fracàs. L'actualització passaria per superar figures com Puigdemont i Junqueras, i aprofitar la influència mediàtica de Rufián. "Amb Puigdemont parlant només per al pinyol i dient que PP i PSOE són el mateix, i amb Junqueras inhabilitat i desnortat, Rufián és l’únic polític independentista que pot anar a unes eleccions presentant-se com el vot útil antifeixista", diu Voltas.

Pròxim pas

Deixant de banda que això és un globus sonda de l'entorn mediàtic d'ERC, el més revelador és la crida a l'antifeixisme. Mostra que l'esquerra - ERC en aquest cas - encara creu en l'estratègia de la por a través de la polarització. O el que és el mateix: la seva decadència electoral encara no els impulsa a un canvi profund d'estratègia. N'hi ha prou de veure que la seva renovació ha estat posar Junqueras una altra vegada.

Finalment, tota aquesta indefinició entorn del “vot antifeixista” connecta Rufián amb Podemos, Bildu i BNG. Per ara, tots aquests partits són sota l'ala sanxista, però resulta evident que ja es preparen per a un context de PP-VOX. El dubte és si els factors més determinants de la societat (habitatge, inseguretat, immigració) desactivaran aquesta estratègia antifeixista.

Per la seva banda, Rufián es deixa estimar en silenci i fa el que millor sap: alimentar el seu perfil mediàtic, sigui en confrontació amb Vox o amb Luis Figo. Per ara, es pot apuntar l'èxit d'haver sobreviscut al moment indepe (els 18 mesos) i al moment sanxista. En darrera instància, és un exemple molt depurat de partitocràcia, sigui espanyola o processista.