Eleccions a Extremadura: El sanchisme col·lapsa i la dreta arrasa amb un Vox decisiu

Els resultats de les eleccions a Extremadura d'aquest diumenge marquen l'inici del tomb polític que s'acosta a Espanya. Un PSOE arrossegat per la crisi del sanchisme ha patit una patacada monumental en un altre dels seus feus històrics. La dreta arrasa però amb un missatge clar per al PP: tot i haver obtingut més vots que tota l'esquerra junta, no podrà governar sense Vox.

El PP aconsegueix un triomf important sobre el PSOE, amb qui el 2023 va empatar en escons i ara li treu onze diputats. Però és una victòria agredolça perquè en la seva competència amb Vox en surt clarament perdent. Els de María Guardiola només han aconseguit guanyar un diputat més, mentre que en canvi Vox dobla la seva representació passant de 5 a 11.

Això és important, perquè aquestes eleccions anaven en part del pols de Vox al PP després de la seva ruptura al juliol de 2024. No és estrany doncs que Santiago Abascal hagi proclamat Vox com el vencedor real d'aquesta nit, i raó no li falta. Aquests resultats consoliden el creixement de Vox sobre un PP desorientat, i l'impulsen en la cursa de fons per a les eleccions generals.

Vox tindrà la clau de la governabilitat a Extremadura i és molt probable que demani el cap de María Guardiola. I el que és més important, els d'Abascal tenen ara una oportunitat d'or per augmentar la seva influència en un govern autonòmic o desemmascarar el bipartidisme.

L'altra notícia és la debacle d'un PSOE que ara mateix és molt difícil pensar que no hagi de tenir conseqüències. Els socialistes perden deu diputats respecte de 2023, quan ja van fer els pitjors resultats de la seva història. Això augmentarà el run-rún dins del PSOE sobre un pas al costat de Sánchez per convocar eleccions a Espanya i iniciar la regeneració del partit.

Juntament amb Vox, l'altre partit que més creix és Podemos-IU, que també ha aconseguit doblar diputats aprofitant l'enfonsament del PSOE. La qual cosa és també un missatge de cara al nou cicle electoral a Espanya: hi ha un clar afebliment del bipartidisme que beneficia els extrems. Podemos es reivindica ara com la nova esperança de l'esquerra, i Gabriel Rufián ja els ha fet un guiño.

Sánchez es manté ferm... per ara

A la Moncloa intenten restar dramatisme a aquesta debacle històrica que molts veuen com el principi de la fi. Primer pel que era d'esperar de la derrota, però també perquè al final Gallardo no era el candidat de Sánchez. Però altres veuen un clar llast de Sánchez en els resultats extrems, sobretot per la gran presència que aquest va tenir en campanya (obertura, acte central i tancament).

El que és evident és que aquest resultat alimentarà la inestabilitat interna en un PSOE on Sánchez està cada vegada més sol. El problema és que ara venen les eleccions a Aragó (febrer) Castella i Lleó (març) i Andalusia (juny). I els barons fa molt temps que adverteixen la Moncloa que la crisi del Gobierno s'endurà per davant els territoris.

Per tant, és d'esperar que les veus internes que demanen un avançament electoral prenguin ara més impuls. A la Moncloa ja ho han deixat clar:"El Gobierno no caurà per les eleccions a Extremadura". Però també saben que el d'avui és un clau més al taüt de Sánchez.