Salt, Girona, Lleida, Vic, Mataró, Torelló, l'Hospitalet: adeu a un any negre que ha enfonsat el relat oficial sobre la seguretat a Catalunya

La inseguretat ha tornat a marcar l'actualitat política a Catalunya aquest any 2025. Malgrat l'optimisme del Govern de Salvador Illa per la millora que mostren les dades oficials, la percepció d'inseguretat no deixa de créixer. Això es deu al fet que la millora de les dades es deu al descens dels delictes menys greus, i molts ciutadans ja ni denuncien perquè han perdut la fe en el sistema. Per contra, es disparen els delictes més greus i es multipliquen les zones on l'autoritat ha perdut el control (no-go).

El mapa de la inseguretat a la regió és avui en dia molt preocupant. La violència s'ha desplaçat de les grans ciutats als petits nuclis urbans i a la Catalunya interior. A més, baixen els delictes de baixa intensitat, la qual cosa ajuda a maquillar l'estadística. Però es disparen delictes com els homicidis, les violacions i el tràfic de drogues, propis de països tercermundistes.

De Salt a Mataró: La Catalunya no-go

El primer avís de la degradació va ser a Salt, al març, quan una ocupació frustrada va derivar en aldarulls i atacs contra la policia. El protagonista de l'ocupació era un imam, i va provocar la mobilització de col·lectius proocupació juntament amb els estrangers, que representen el 38% de la població a Salt. La CUP va encoratjar des del Parlament la pedregada de policies per part dels immigrants, i els Mossos van advertir que Salt és una ciutat perduda i símptoma del que està passant a Catalunya.

Un mes després, una altra ocupació frustrada va derivar en enfrontaments entre població migrant, recolzada per radicals, contra la policia. Els aldarulls es van perllongar durant dies, i va tornar a deixar al descobert la connivència de certs sectors polítics i mediàtics amb els delinqüents i l'esquerra antisistema. Va demostrar també que l'ocupació és en molts casos el desencadenant de la inseguretat. A Mataró, on hi ha barris plens d'immigració com Cerdanyola, hi ha un 70% més d'ocupacions que la mitjana catalana. Significativament, en aquesta ciutat la CUP i els Comuns tenen un 2% i un 7% de suport, mentre que és una de les ciutats on més creix Vox.

També a l'abril, una batalla campal va acabar amb diversos policies ferits al barri de la Mariola, a Lleida. Aquest episodi va recordar al del barri de Font de la Pólvora a Girona, l'any passat, i va revelar el fenomen de les zones no-go. Es tracta de barris abandonats per les institucions, que fa anys que pateixen un procés imparable de degradació i on ja no regeix l'autoritat. L'episodi de violència va provocar una concentració històrica de policies contra la inseguretat, que va revelar una realitat preocupant: el 2024 es van registrar 2.550 atacs a agents de l'autoritat a Catalunya, la qual cosa suposa un increment del 47% respecte al 2020.

Multireincidència i protestes veïnals

Un altre fenomen que ha esclatat aquest 2025 és el de la multireincidència, que ha fet estralls en ciutats importants com Barcelona, Girona i Lleida. Però també en municipis més petits. Això ha provocat la rebel·lió dels alcaldes de Junts, que van promoure una reforma del codi penal al Congrés dels Diputats per endurir les penes als multireincidents.

L'augment de la delinqüència va provocar una explosió social a Torelló, on un grup de joves tenia atemorit el veïnat. La difusió als mitjans de l'àudio d'una trucada a la policia va ser el detonant de la protesta veïnal, que es va materialitzar en una espectacular bronca al ple municipal. Van recriminar al Govern d'ERC que no faci res per la seguretat mentre es gasten milionades en xiringuitos i malbaratament ideològic.

Les protestes veïnals es van reproduir també en barris i ciutats del cinturó metropolità com Sants-Montjuïc, Bellvitge i Esplugues. La de l'Hospitalet va ser especialment concorreguda i va marcar un abans i un després del cansament de la població envers aquest problema i la gestió dels partits que governen. En la manifestació diversos veïns van reconèixer que abans votaven ERC o el PSC però que en les pròximes eleccions votaran Vox i Aliança Catalana.

L'enfonsament del relat oficial

L'abandonament institucional envers aquests barris ha fet també que es multipliquin les anomenades patrulles ciutadanes. Es tracta de grups de veïns que s'organitzen per defensar-se dels delinqüents que ataquen sobretot menors i ancians o persones vulnerables. Al seu torn, aquestes patrulles ciutadanes són criminalitzades pels governants, que qualifiquen d'extrema dreta qualsevol assenyalament de la inseguretat o iniciativa per defensar-se'n.

Un cas paradigmàtic del que està passant a Catalunya és Vic, on els robatoris es van disparar un 68% i les agressions sexuals un 200%. En aquest municipi, la regidora de seguretat diu que els lladres roben perquè la ciutat és rica, i l'alcalde ha passat de negar l'auge de la delinqüència a demanar ajuda a la Generalitat. Quelcom similar al que passa en ciutats d'interior com Manresa o Olot.

En definitiva, les dades oficials del Ministeri de l'Interior mostren una tendència a la baixa de la criminalitat que permet al Govern Illa treure pit i dir que "qui la fa la paga". Però els delictes més greus continuen a l'alça i això augmenta la percepció d'inseguretat als carrers de Catalunya. Quelcom que la mateixa Conselleria d'Interior reconeix en xats interns, i que ja està passant factura en les enquestes.