Eleccions Catalunya: com van les enquestes a poques setmanes del 12 de maig

Des que es publiquen sondejos per a les eleccions catalanes, la dinàmica sembla clara: Illa guanya les eleccions, Junts i ERC lluiten pel segon lloc amb més perspectives per a Junts i el constitucionalisme es reordena davant de la desaparició de Ciutadans. El PPC d'Alejandro Fernández experimenta una pujada enorme i Vox es manté amb algunes possibles pèrdues.

D'altra banda, les enquestes més recents assenyalen que els Comuns també es mantenen, que lluiten per esgarrapar un diputat més i que la CUP acusa la reculada general del processisme i perd dos diputats, passant de nou a set. A l'anomenat “quart espai” independentista, també flota la incògnita de si Alhora o Aliança Catalana aconseguiran entrar. El dubte de si Sílvia Orriols entrarà al Parlament no es resoldrà fins al dia de les eleccions. El partit lluita per obtenir el 3% mínim i, a més, es presenta per Girona, on les perspectives són menors que a Barcelona.

Sumarà el processisme?

Donada la fragmentació existent i la llunyania de les postures, aquest ball d'enquestes suggereix que tot estarà al límit. El cas de l'independentisme potser és el més clar. El sondeig de La Vanguardia del 24 de març ja apuntava que el processisme no sumava. És cert que aleshores l'expresident Puigdemont no havia confirmat la seva candidatura, però, com se sol dir, el mercat ho donava per descomptat.

Per això, l'enquesta que va fer Data10 per a Okdiario una setmana després tornava a assenyalar que el processisme no sumava. Ara bé, no hi sumava per la mínima. I quan la situació va al límit cap possibilitat no es pot descartar. De fet, un dia abans, Crónica Global oferia un altre sondeig d'Electomania que sí que apuntava - també per la mínima - a una suma suficient del processisme de Junts, ERC i la CUP.

Deixant al marge l'estat de les relacions entre els partits 'indepes', si es pren el processisme com un equip es percep que podria caure per la decisió de qualsevol dels seus tres membres. Un diputat amunt o avall per part de qualsevol dels tres pot ser determinant. Aquesta incertesa obre pas a l'altra gran tendència: un tripartit. Tot i que el precedent de l'Ajuntament de Barcelona no ha estat bo.

Aquí oferim una taula d'elaboració pròpia que recull la mitjana d'algunes de les enquestes més rellevants de les darreres setmanes:

Tripartit, sociovergència o el no-res

La possibilitat d'un tripartit es fonamenta precisament en tres coses: que Illa guanyarà i que no arrasarà, que els Comuns es mantenen i que ERC es veu superada per Junts. Segons l'enquesta que va publicar Okdiario, aquesta suma és aritmèticament possible deixant de banda novament el factor polític. En general, totes les enquestes que situen ERC a la tercera posició apunten a la viabilitat d'un tripartit.

Però totes aquestes possibilitats pressuposen els pactes i les estratègies polítiques. Perquè de la mateixa manera que és possible un tripartit, és possible una sociovergència entre Illa i Puigdemont. Els números donarien. Ara bé, serien uns números insatisfactoris per a les dues parts i que estarien molt tenyits amb les necessitats polítiques de Madrid.

En qualsevol cas, res no està escrit i les enquestes poden equivocar-se del tot. Recordem, per exemple, els pronòstics de les últimes eleccions generals, que donaven per fet que Sánchez se n'anava i fins i tot coquetejaven amb la possibilitat que el PP fregués la majoria absoluta.

En el mateix sentit, en el cas català encara cal veure si Orriols entra tan tímidament com es pronostica i si ERC no pateix un daltabaix històric. Així mateix, les enquestes prèvies a l'anunci de l'avançament electoral - L'Espanyol i La Razón, per exemple - no veien tan clar que els Comuns i la CUP se n'anessin a mantenir amb tanta solidesa com assenyalen els darrers sondejos.

És a dir, que és doblement impossible fer prediccions exactes. El procés potser sumi, però per la mínima. I, si no ho fa, els condicionants estratègics dels partits deixen un panorama ingovernable.