El drama de la multireincidència a Barcelona: roben quatre cops en una hora

Barcelona torna a ser exemple d’un problema que desborda les autoritats: la multireincidència. Recentment, dos delinqüents van ser detinguts a L'Hospitalet després de cometre ni més ni menys que quatre robatoris a punta de pistola en tot just una hora. El cas reflecteix un fenomen que afecta tot Catalunya i que, segons els Mossos, implica més de 3.000 persones fitxades per delictes repetits.

Els fets van passar la matinada del 23 d’agost. Entre les quatre i les cinc del matí, un home de 25 anys i una dona de 20 van assaltar diverses víctimes en diferents carrers. Van utilitzar una arma curta i un ganivet per intimidar i, després de robar mòbils i carteres, fugien en patinets elèctrics.

L’historial d’un dels arrestats agreuja encara més l’alarma. Tres dies abans havia estat detingut per disparar la seva pistola a la sortida d’un bar. Guardava munició a casa i ja tenia antecedents per delictes d’armes i explosius. En total, tots dos sumen deu antecedents previs, i tot i aquest historial seguien al carrer.

Aquest cas no és aïllat. A Badalona, la Policia Nacional va desmantellar fa dies dos locals utilitzats com a tapadora per traficar amb droga. Hi van trobar set quilos de marihuana i haixix a punt per a la venda. Els dos arrestats, també amb antecedents, havien convertit els suposats locals d’assaig musical en punts de distribució.

La impunitat incomprensible

La qüestió de fons és la mateixa: delinqüents amb múltiples detencions que tornen a reincidir. El Departament d’Interior té registrats més de 3.000 multireincidents actius a Catalunya. Segons dades oficials, la majoria són homes i estrangers, cosa que encara afegeix més incomprensió al problema.

Els informes policials assenyalen que, en els darrers quatre anys, ha crescut un 140% el nombre de delinqüents amb més de set arrestos. Les conseqüències són directes: més robatoris, més violència i una percepció d’inseguretat creixent entre els veïns. D’aquesta manera, entrem en un cercle viciós de fets i percepcions.

Certament, és difícil d’entendre que pugui haver-hi persones que acumulin desenes i desenes de delictes i segueixin al carrer. Per ara, els únics que de veritat alcen la veu són els alcaldes (de tots els colors polítics). I és que són els ajuntaments els que cada dia s’enfronten amb el drama de la multireincidència que han de suportar els veïns.