e-Notícies Els 8 dirigents d'ERC i Junts que s'han passat a Aliança Catalana
L'orriolisme basa el seu creixement en l'enfonsament dels partits processistes
Almenys mitja Catalunya orrioleja al menjador de casa. És la frase que va pronunciar Sílvia Orriols fa temps, i que va causar furor perquè reflecteix una veritat inapel·lable. L'èxit d'Aliança Catalana rau en dir el que molts pensen i potser no s'atreveixen a dir.
El seu creixement és alhora producte de l'enfonsament dels partits processistes, ja que ambdós fenòmens són vasos comunicants. Que l'orriolisme es nodreix del fracàs d'Esquerra i Junts ho demostra el transvasament cada vegada més gran de dirigents i quadres intermedis. O el pànic desfermat entre l'establishment polític i mediàtic català, que temen una fugida massiva de militants i de vots.
Sílvia Orriols ha aconseguit destacar al Parlament | Parlament
L'irrupció de Sílvia Orriols al Parlament, i la submissió d'ERC i Junts a PSOE/PSC, han accelerat aquest transvasament. Les últimes enquestes assenyalen Aliança Catalana com el partit que més creix, i ERC i Junts com els que més s'enfonsen.
Junts, víctima propícia d'Orriols
Aliança Catalana té una frontera molt clara amb Junts, hereus de l'antiga CiU que representava les essències del nacionalisme conservador. Quan Junts va abandonar aquest espai arrossegat per la voràgine woke del Procés, molts es van sentir orfes. Orriols ha vingut a omplir aquest espai, i està aconseguint atreure molts exconvergents.
Com Salvador Bonjoch, alcalde de Junts a Bellpuig entre 2011 i 2019, i que ara s'ha passat a Aliança Catalana. O l'excoordinador de Junts al Berguedà, Pep Llamas, i l'excandidat a Tírvia, Ramon Porta (tot i que va fer el pas, actualment ja no forma part d'AC). L'exregidora de Junts a Roda de Ter Marina Quintana és ara presidenta d'Aliança Catalana a la comarca d'Osona.
Salvador Bonjoch, exalcalde de Bellpuig | Cedida
Hi ha a més un sector de Junts cada vegada més inclinat a allunyar-se de la rèmora d'ERC i la CUP, per acostar-se a Aliança Catalana. Aposten per enfortir un espai nacionalista conservador que superi l'experiment woke del Procés. I no són els únics...
Preocupació a ERC
...perquè, contra el que es podria pensar, a ERC també hi ha una bossa de votants i militants que simpatitzen amb Aliança Catalana. Com l'exalcalde d'ERC a Les Borges Blanques, Miquel Àngel Estradé, que s'ha mostrat afí als postulats orriolistes en temes com la immigració.
Miquel Àngel Estradé, exalcalde d'ERC a Les Borges Blanques | Esquerra Republicana, e-noticies.cat
El que fins ara era un desencant amb el propi partit i certa simpatia amb Aliança Catalana, està evolucionant últimament en una deserció en massa. Sobretot arran de la reelecció d'Oriol Junqueras com a president d'ERC. Per al sector independentista més radical, és la demostració que no queda més camí que abandonar el partit.
Un dels que ja ho ha fet és Eduard Àngel, exlíder d'ERC a Amer i ara membre d'Aliança Catalana. Ha seguit el mateix camí que Ramon Abad, que va ser número 1 a les llistes de Lleida a les últimes eleccions i va ser escollit diputat al Parlament. I l'exalcaldessa de Castelló de Farfanya, Cristina Lafay. Jordi Coma, exportaveu republicà a Olot, és ara un orriolista de cap a peus.
La diferència entre uns i altres és que Junts tracta de frenar la sagnia girant a la dreta, mentre que ERC ha optat per una fugida cap endavant. El de Junts pot acabar sent insuficient, mentre que el d'Esquerra pinta a una solució suïcida. El temps ho dirà.
Més notícies: