La Diada de la divisió

L'independentisme arriba a l'11S més dividit que mai. I això que semblava complicat després que, l'any passat, Esquerra es desmarqués dels principals actes commemoratius. En les hores i dies previs a la celebració de la Diada, els processistes no han parat de tirar-se els plats pel cap, aguditzant així una divisió que ja fa temps que s'accentua.

Que ERC i Junts no es poden ni veure és una cosa que ja tenim assumida des de fa temps. Però a partir de les eleccions municipals i generals, l'evident distanciament entre els dos partits processistes ha anat a més. Sobretot des que Carles Puigdemont s'ha convertit en el protagonista absolut de la política espanyola.

Això ha generat moltes enveges a Esquerra. El mateix Pere Aragonès sortia al pas aquest cap de setmana recordant, en una entrevista a El Periódico, que “qui negocia en nom de Catalunya és el Govern” i no pas el gurú de Waterloo. També Joan Queralt aprofitava una entrevista a VilaWeb per enviar-li un missatge a Puigdemont i al seu canvi d'estratègia. "Benvingut a Esquerra", afirmava el senador d'ERC per retreure-li que ara també Junts aposta pel pactisme amb el PSOE.

Tot això, sense oblidar tot el que ha passat els darrers mesos. Recordem que Junts va acabar trencant el pacte de Govern i que els dos partits no han tingut objeccions a prioritzar, en alguns llocs, un pacte amb el PSC abans que amb el seu teòric soci natural.

ANC, CDR, la CUP i Aliança Catalana

Però la divisió entre el processisme no s'acaba aquí: a l'ANC ja fa temps que van per lliures, vivint a anys llum de la realitat. Aquesta setmana, la seva presidenta feia un pas endavant per demanar que es reactivés la DUI després de l'aprovació de la llei d'amnistia. Seria còmic si no fos perquè aquesta gent és rellevant en la política catalana (encara que, afortunadament, cada cop menys). La proposta de Dolors Feliu va ser rebuda com una broma de mal gust, fins i tot per a gran part del moviment independentista.

D'altra banda, tenim els CDR i l'independentisme radical, que cada cop estan més allunyats de l'oficialisme que representen l'ERC, els Junts, la CUP, l'ANC o l'Òmnium Cultural. Després d'intentar boicotejar la Vuelta, aquest sector de l'independentisme arriba a l'11S amb més ganes que mai de reivindicar -se i d'assenyalar la “traïció” que duen a terme els processistes.

I finalment tenim la gent del carrer. Aquests que potser aquest 11S sortiran als carrers en més o menys massa per demanar la independència. Però que ja han deixat clar que cada cop es creuen menys les mentides d'ERC, Junts, CUP i companyia. I la mostra més clara és el retrocés electoral que han patit aquests partits en les dues últimes cites electorals.

El 11S serà un dia per dissimular tota aquesta divisió –o almenys això intentaran els partits processistes–. Però l'endemà sortirà el sol i ERC i Junts seguiran sense poder-se veure, l'ANC seguirà com a pollastre sense cap, l'independentisme radical seguirà distanciant-se dels 3 principals partits i la CUP seguirà en la lluita per frenar el seu camí a la irrellevància política. De fet, l'únic actiu dins del món indepe que no es troba en caiguda lliure sembla ser l'Aliança Catalana de Sílvia Orriols.