Un presentador de notícies en un estudi de televisió sostenint un paper amb el logotip de TN.
POLÍTICA

TV3 i Catalunya Ràdio, en el punt de mira pel seu veto a diversos partits polítics

Els mitjans públics mantenen el cordó mediàtic contra formacions amb representació parlamentària

La funció dels mitjans públics, finançats amb els diners de tots els contribuents, és garantir el dret a una informació objectiva i veraç. Un dels criteris que han de guiar el seu funcionament és el pluralisme polític. A Catalunya fa ja molt de temps que no es compleixen aquests criteris.

La deriva de TV3 i Catalunya Ràdio ha deixat els catalans sense un servei públic de qualitat en l'àmbit de la comunicació. El problema ve de lluny, però va acabar degenerant amb el Procés.

Imatge d´un estudi de ràdio amb les parets negres, igual que la taula i la cadira que apareixen, i un micro a la taula amb l´escuma característica de Catalunya Ràdio. A la part superior dreta, el nou logo de Catalunya Radio

Actualment, una de les principals deficiències dels mitjans públics catalans és la falta de pluralisme polític. A TV3 i Catalunya Ràdio es veta sistemàticament la presència de partits que compten amb representació al Parlament. És a dir, hi ha ciutadans que contribueixen a finançar uns mitjans que neguen la seva presència.

En el pitjor dels casos, aquests partits són sotmesos a la manipulació informativa i l'estigmatització. Un cas flagrant, tenint en compte que aquests mitjans ens costen més de 300 milions d'euros.

Vox i Aliança Catalana tornen a denunciar-ho

Vox i Aliança Catalana són víctimes de la censura informativa i la manipulació als mitjans catalans. Els seus líders mai no són entrevistats, i quan es parla d'ells és amb adjectius com "extrema dreta" o "ultras". Això contrasta amb la sobrerepresentació dels partits processistes i els progressistes.

El portaveu de Vox a Catalunya Joan Garriga ho ha denunciat amb un missatge al seu compte de X. Ha compartit el compromís de Ricard Ustrell de ser "la ràdio essencial de Catalunya al servei de la gent" aquest 2025.

"Res, seguireu sent el motor de l'odi separatista i progre pagat per tots. O penseu tenir tertulians que defensin les idees de Vox o entrevistar algú de Vox?", ha qüestionat el diputat.

També Sílvia Orriols, líder d'Aliança Catalana, ha criticat el veto dels mitjans públics cap a la seva formació. Ha tret pit per ser "la primera formació que entra al Parlament sense enviar propaganda a les cases". I d'haver obtingut 120.000 vots "i ni una entrevista a TV3".

La líder d'Aliança Catalana ha qüestionat el funcionament "democràtic" dels mitjans públics catalans. Es dona la circumstància que Ignacio Garriga i Sílvia Orriols sí que han estat convidats al programa El Cafè d'Idees de TVE.

Aliança Catalana i Vox, els que menys surten

El cas resulta especialment sagnant en el cas d'Aliança Catalana. TV3 continua sense entrevistar Sílvia Orriols un any i mig després d'haver estat nomenada alcaldessa de Ripoll i gairebé un any després d'haver entrat al Parlament. El canal estigmatitza Aliança Catalana com a partit "xenòfob" i "alineat amb l'onada reaccionària global".

Aliança Catalana va denunciar la realitat reflectida en l'últim informe del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC). Segons les dades, "només va rebre un 0,4% del temps de programació informativa i d'actualitat a TV3 en el primer semestre de 2024".

Els partits que van tenir més presència, per aquest ordre, van ser el PSC, el PP, ERC, Junts i Comuns. Aliança Catalana va tenir menys presència als mitjans públics catalans que el BNG. Els més entrevistats van ser, per aquest ordre, ERC i Junts, seguits de Sumar, PSOE i PP.

➡️ Política

Més notícies: