IMATGES: Denuncien l'augment de xeringues a terra dels carrers de Barcelona

Al ciutadà corrent el que més el molesta són els problemes que percep i que el pertorben al seu dia a dia. La resta, solen ser baralles partidistes sense més recorregut que la que tenen als mitjans.

Això és el que explica que la política municipal sigui un món a part. No és gens estrany que, als ajuntaments, els ciutadans votin amb altres criteris. Més concretament, amb criteris molt més propers a les seves necessitats reals.

Per això, hi ha fenòmens com el de Vigo o el de Badalona. Abel Caballero, per exemple, és del PSOE i encadena una majoria absoluta darrere l'altra a Galícia, que és un feu del PP. A Catalunya, Albiol és del PP i aconsegueix majories absolutes gràcies, entre d'altres, a votants independentistes.

El motiu és que s'eviten imatges com aquestes o almenys es fa la sensació que es fa tot el possible per evitar-les:

Brutícia, reincidència delictiva, okupacions, soroll excessiu: són aquests els temes prioritaris a la política municipal. I malgrat els esforços – de moment declarats – de l'alcalde Collboni per lluitar contra la reincidència, molts tenen la sensació que Barcelona és una ciutat cada vegada pitjor. I sense comptar el problema de l'habitatge.

Les dades mostren un augment objectiu de la inseguretat o de situacions surrealistes de persones que acumulen literalment milers de delictes de baixa intensitat. Així mateix, l'Ajuntament assenyala que vuit de cada deu detencions a Barcelona són estrangers. I tot això deixant de banda la massificació turística, que arriba fins i tot als autobusos.