Manresa, 3 d'abril, una quinzena de joves envolten una menor d'edat, l'amenacen, l'agredeixen i intenten robar-li el mòbil. El pare de la víctima, que és a prop, intercedeix i aconsegueix dissuadir els delinqüents, dos dels quals acaben detinguts pels Mossos. Dies abans, també a Manresa, un altre grup de joves n'havien agredit un altre brutalment amb pals.
Olot, 14 d'abril, una trentena de joves s'embolica a cops en ple centre de la ciutat davant de la por dels transeünts. Tot va començar arran del robatori d'un mòbil, i encara que hi va haver un gran desplegament policial, quan els agents van arribar la baralla ja s'havia dissuadit. El nombre de delictes amb violència a la comarca ha pujat un 28% i la Policia Local d'Olot ha decidit crear un grup de patrullatge nocturn.
Tortosa, 14 d'abril, dues bandes juvenils s'enfronten amb pals i matxets al centre de la ciutat. L'endemà, els mateixos joves tornen a citar-se per enfrontar-se, amb una inusitada violència, i quatre són detinguts. Els veïns van captar un moment de la baralla, i a un dels implicats baixant per un dels carrers principals amb un matxet a la mà.
La suma de diversos episodis recorda l'onada de violència juvenil que va apoderar diverses ciutats catalanes l'estiu passat. Manresa (una altra vegada), Molins de Rei i Vic van ser escenari de diversos aldarulls amb un denominador comú, l'alt grau de violència desfermat majoritàriament per menors estrangers. La repetició d'aquesta dinàmica fa preguntar-se si ha tornat la violència juvenil a Catalunya, o si realment mai se'n va anar.
No són casos aïllats
El fenomen s'emmarca en un augment sostingut de la inseguretat que pateix Catalunya els darrers anys. La violència de les bandes juvenils, formades sobretot per estrangers, és un problema que presenta repunts periòdics. Tot i que Interior va reconèixer que això de l'estiu passat no eren casos aïllats sinó un problema estructural que transcendia a l'àmbit local, no s'han aplicat les mesures urgents necessàries per eradicar el problema.
Els experts adverteixen del risc de propagació del fenomen de les bandes juvenils, en què es barregen molts factors. D'una banda socioeconòmics, per la procedència dels seus integrants, estrangers sense perspectives de futur que troben a la delinqüència una forma de supervivència i en la violència una expressió de la seva frustració. Però també factors externs, com ara el caòtic model migratori i l'ecosistema legal que ofereix als delinqüents una sensació d'impunitat.
La situació és tan greu, que a moltes ciutats de Catalunya els veïns, sobretot noies joves i dones, tenen por de sortir al carrer quan es fa fosc. La policia pot actuar més fàcilment a ciutats petites i mitjanes, però en alguns barris de grans urbs ja gairebé ni gosen entrar-hi. Són zones preses per la delinqüència on ja no regeix l'imperi de la llei i els veïns han de triar entre viure un infern quotidià o anar-se'n a una altra banda.
Antipunitivisme o mà dura?
Mentrestant, els governants i l'esquerra assenyalen la desigualtat com a arrel del problema i converteixen el delinqüent en víctima. Si és veritat que les polítiques socials dintegració poden funcionar en alguns casos, els experts també asseveren que en el cas de les bandes organitzades el que funciona és la mà dura. Això porta a plantejar un incòmode debat sobre el model policial i punitiu necessari per recuperar la seguretat als barris.
L'esquerra proposa mesures integradores i antipunitives que passen per protegir els delinqüents en nom dels drets humans. Però a la societat cada cop hi ha més un clam perquè es reformi el codi penal i s'endureixi la llei d'estrangeria. És a dir, més mà dura perquè la immigració que arriba s'integri i produeixi en lloc de delinquir i convertir els barris en els seus guetos.
e-Notícies 
